La creació poètica va protagonitzar l'acte institucional de la diada de Sant Jordi a la Catalunya Central, que per segon any consecutiu es va celebrar de bon matí a la biblioteca del Casino de Manresa. L'encarregat del parlament, l'editor berguedà Jaume Huch, d'Edicions de l'Albí, va glossar la història de la poesia catalana, començant pels trobadors i Llull i acabant amb «les darreres generacions que emergeixen amb força», i va remarcar que «venim de lluny i un dia assolirem el somni». Per acabar, va recitar els Goigs de Sant Jordi per a la capella del Palau de la Generalitat de Climent Forner (Manresa, 1927), que el musicòleg manresà Oriol Pérez Treviño va apuntar que tenen la música d'un Jordi: Georg Friedrich Händel.

En l'acte, organitzat per la delegació del Govern i els serveis territorials de Cultura, també es va convidar a recitar versos a la poeta de Manlleu Raquel Santanera, que va relligar la poesia amb l'actualitat i la reivindicació. Va dir en veu alta obra seva, dels llibres Teologia poètica d'un sol ús i De robots i màquines o un nou tractat d'alquímia i altres poemes inèdits, que parlen des de «la violència de plàstic del DNI» fins al «narcisisme i egocentrisme que es passeja per les xarxes socials». Però va començar amb versos que Martí i Pol va dedicar a presos osonencs de l'operació Garzón: «Repetim-nos sovint que no podem parlar de llibertat sense vosaltres».

Lluís Cerarols, director dels serveis territorials de Cultura, va esmentar les conferències que s'han fet del cicle Plomes que ens han precedit, que ha rescatat autors com el manresà Vicenç Prat i Brunet (1902-1957) o la moianesa Josefina Pons (1941-2012). S'ha editat una làmina amb una selecció d'autors de les sis comarques centrals que serà a totes les biblioteques. També es vol que el món educatiu es faci ressò «dels autors que tenim a la vora».

Presidit per Alba Camps, delegada del Govern, en l'acte també es va reivindicar santa Jordina i que «no totes les tradicions valen el mateix: n'hi ha de barroeres i d'excelses». Es va acabar amb l'esmorzar: coca de forner i xocolata desfeta. Només s'hi va trobar a faltar que, entre tanta autoritat, s'hi apleguessin més escriptors i ciutadans.