Els Sis d'Aquí (Jordi Ribot, Pep Basiana, Montse Casserras, Nuri Cabanes, Xavier Oller i Xavier Mestres) tenien uns 15 anys quan van actuar per primer cop l'octubre del 1978 a Manresa. Sis «intensos» anys després, quan tot just enfilaven la vintena, farien el seu últim concert. Era el 1984 i Jordi Ribot marxava a la mili. Era una altra època i un altre país. Aquell «folk innocent, amb lletres ensucrades», nascut a recer del moviment júnior, que els va portar a fer de teloners dels Esquirols, que va arrossegar un munt d'adolescents als seus concerts, segurament avui ni seria possible ni tindria cabuda, reflexiona Ribot. Però la vida dona moltes voltes i, 35 anys després de la seva darrera actuació, aquest vespre (20 h) faran un únic concert en un teatre Conservatori que es preveu ple: ahir ja s'havien venut prop de 400 entrades d'un retrobament previst inicialment a la Sala Petita, que va esgotar ràpidament el paper.
El punt de partida de la reunió d'Els Sis d'Aquí comença amb un sopar. «Després d'acomiadar-nos el 1984, tots vam seguir el nostre camí, no ens havíem reunit mai més, i fa uns mesos vam decidir fer un sopar. Just llavors, el Kursaal preparava l'homenatge al Grup de Folk [l'abril de l'any passat] i em van demanar si Els Sis d'Aquí hi col·laboraríem. Com que ens havíem de trobar pel sopar, vaig dir que els ho proposaria...», explica Ribot. I la seva actuació es va saldar amb la demanda entusiasta del públic perquè, a més de la versió de Dylan que van interpretar, El dia que el vaixell vindrà, cantessin un dels seus propis èxits, La ginesta. Llavors, Josep M. Oliva els va fer un nou oferiment: actuar en el cicle El Club de la Cançó. «La veritat és que hi vam pensar molt, sobretot per la logística, però al final va encaixar. Fa mesos que estem treballant per recuperar les cançons i, sobretot, per oferir un concert digne», subratlla Ribot. De fet, només ell, com a «semiprofessional», amb grups com Fabius Cata, Els Convidats o Abrília; Xavier Mestres, professional de l'escena (actor, músic, compositor), i Montse Casserras, professora de música, van continuar vinculats a aquest món. Nuri Cabanes és educadora social, Pep Basiana és informàtic i Xavier Oller, director comercial.
El concert d'avui serà, explica Ribot, «un viage al passat, a una nostàlgia positiva», amb cançons i imatges dels vells temps per a un retrobament que celebra, també, que després de 35 anys «et pots tornar a reunir». Els Sis d'Aquí s'han pres aquest puntual retorn molt seriosament. «Hem hagut de recuperar els instruments, alguns literalment, la dinàmica de l'assaig i treure'ns de sobre el rovell». Però la sensació ha estat, diu Ribot, que s'ha recuperat l'esperit d'«aquells nanos. Ha estat com una regressió. Han passat 35 anys i som els mateixos».
Un tema nou
Amb una única cinta de casset editada, A cavall sense brida (1982), que «vam gravar en un estudi de Barcelona», el grup que s'emmirallava en el Grup de Folk, en Lluís Llach, tornarà a l'escenari per interpretar cançons com La ginesta (poema de Joan Maragall); Junts, un tema «molt especial que parla de quan vam sortir de la bombolla del mijac», o Brida (de Maria Mercè Marçal, amb un «toc feminista»). I una cançó que Ribot ha escrit expressament per a aquesta nit: Lluny, sobre «els sentiments que tens en retrobar-te i com de lluny queda el temps passat». Tots els temes, remarca Ribot, han estat arranjats i produïts de nou. «Volem oferir un concert de qualitat, no només un exercici de nostàlgia. Que qui no ens hagi vist mai pugui dir que sona bé».
Quin va ser el secret d'Els Sis d'Aquí? Per a Ribot, «vam connectar amb la gent amb una música que ja no era el folk tan clàsic, amb temes que parlaven d'ecologia, de sentiments... Treballàvem molt les harmonies vocals i musicalment érem exigents». Si el grup es formés ara, qui seria? «És difícil extrapolar Els Sis d'Aquí al present, però llavors vam encaixar: seríem el Txarango de fa 35 anys».
