la espía roja

? Gran Bretanya, 2019. Drama de suspens. 103 minuts. Direcció: Trevor Nunn. Guió: Lindsay Shapero. Intèrprets: Judi Dench (Joan Stanley de gran), Sophie Cookson (Joan Stanley de jove), Stephen Campbell Moore (Max), Tom Hughes (Leo), Tereza Srbova (Sonya). Pantalles: Bages Centre (Manresa).

El cinema d'espionatge ens ofereix en els últims anys una nova mirada, més distant i menys virulenta, sobre la Guerra Freda, un període transcendental del segle XX. La espía roja suposa una nova aportació, gens memorable, al corrent revisionista d'aquest subgènere. El film s'inspira en el personatge verídic de Melita Norwood, l'agent britànica més rellevant del KGB rus, i narra la història, realment increïble, d'una jubilada anglesa, Joan Stanley, que és detinguda el 2000 per haver col·laborat amb els serveis secrets de la URSS. El relat alterna el temps actual (els interrogatoris a la protagonista) i el passat per reconstruir la singular i conflictiva odissea d'una jove científica que en els anys quaranta, davant de l'amenaça d'un cataclisme atòmic, pren una decisió més que compromesa.

La premissa argumental és més que atractiva, però, dissortadament, estem davant d'un llargmetratge fluix i decebedor perquè els seus responsables s'han carregat miserablement un material dramàtic de primera. El seu director, Trevor Nunn, ha excel·lit sobretot en el camp teatral, però la seva obra cinematogràfica (destaca Noche de reyes, una versió plausible del clàssic shakespearià) no ha tingut mai gaire alçada. La seva realització, plana i funcional, llasta absolutament un thriller intencionadament reflexiu que acaba sent tan innocu com avorrit. L'única carta respectable de la pel·lícula és la superba composició de Judi Dench, una de les grans dames del teatre i el cinema britànics. La seva extraordinària interpretació sap copsar la complexitat i l'ambigüitat del seu personatge, però no pot impedir que La espía roja naufragui estrepitosament per un tractament maldestre que aconsegueix allò que semblava inicialment impossible: convertir una història apassionant en un relat tan asèptic i encotillat com el pitjor telefilm de sobretaula.