Aquesta és la història de la quadratura d'un cercle que es va obrir el 2015 amb un treball de recerca sobre els deportats manresans als camps de concentració nazis i que, dijous, es va tancar amb la lectura dramatitzada d'una obra de teatre inspirada en aquest treball. Els protagonistes de la història són les dues estudiants del treball de recerca, Ariadna Moyano i Alejandra Ibar-ra, amb el professor que les va guiar, Jordi Pons, de l'institut Pius Font i Quer i membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa; el dramaturg i guionista que es va assabentar de la història després de llegir la notícia en aquest diari, el barceloní Ignasi Garcia Barba; i els alumnes de primer de l'Aula de Teatre del Kursaal que, dirigits per Teti Canal, van posar en escena a la llibreria Parcir una acurada selecció de fragments de l'obra Treball de recerca. Publicada aquest Sant Jordi, el text de Garcia va ser mereixedor del premi literari Ciutat de Sagunt 2018 i l'obra ja ha estat traduïda al castellà amb el títol El trabajo de Andrea.

Ariadna Moyano i Alejandra Ibarra, ara a la universitat, van explicar al públic que va omplir la Parcir la gestació d'un treball de recerca, necessari per superar el batxillerat, que va començar amb l'interès de les alumnes pels deportats manresans a Mauthausen, que es va centrar a cercar els domicilis dels deportats i que va acabar amb la col·locació de les llambordes Stolpersteine i una placa a Sant Domènec per honorar-los. Una recerca que va continuar Jordi Pons i que, al final, va permetre localitzar 28 manresans deportats als camps nazis i col·locar 24 llambordes. Moyano i Ibarra mostraven el seu agraïment per l'«impacte» que el seu treball havia tingut a Manresa -segona ciutat de l'Estat en col·locar les plaques després de Navàs- en un exemple que han seguit «18 municipis més» a Espanya. Petits actes que, van dir, «tenen molta importància en la recuperació de la memòria històrica».

Però l'«agraït», dijous, era Ignasi Garcia, que va escriure el text «commogut» pel que significava Stolsperteine -pedra que fa ensopegar i «quan ensopegues abaixes el cap en senyal de respecte»- i perquè aquest mateix esperit el va trobar «en l'Alejandra i l'Ariadna. Gent jove que no ha viscut ni una guerra ni una postguerra però que s'obstina per recuperar una part de la memòria històrica». Quan el text de Garcia va rebre el premi és quan es va posar en contacte amb elles i Jordi Pons, i van decidir presentar-lo a Manresa.

Enamorat de la seva feina -«escriure és com un puzle, i sempre acabes descobrint alguna cosa de tu que no sabies»-, Treball de recerca el protagonitza l'Andrea, una noia que vol homenatjar els exiliats del seu poble però que es toparà que el poder polític no vol que descobreixi el que realment va succeir a aquestes persones. Una mirada contemporània, va dir, a la dignitat que representa el personatge d'Antígona.

Amb música de la banda sonora de Harry Scott, del film Shame, i vestits de negre, Enric Bastardas, Ferran Casas, Irene Castaño, María García, Anna Solé, Luis Tabares i Maria Trullàs, van fer una lectura dramatitzada a través de fragments decisius per copsar l'ànima de la història. Uns merescuts aplaudiments -era el primer cop que actuaven en públic- van cloure un tast que va «emocionar» l'autor.