L'historiador berguedà Albert Rumbo ha guanyat el Premi Rafael Patxot que lliura l'Institut d'Estudis Catalans. Quina ha estat la relació de les diferents tendències polítiques amb la Patum al llarg de la història? Rumbo ha comprovat com bona part dels règims i ideologies han intentat utilitzar la celebració i manipular-la per tal de fer propaganda i difusió de les seves idees. Un treball que ha estat premiat en la quarta edició d'aquest prestigiós certamen. El guardó, que va lliurar-se ahir a Barcelona, està valorat amb una dotació econòmica de 5.000 euros i garanteix l'edició de la recerca titulada Festa, guerra i política: la cultura popular en temps convulsos i la seva utilització política. El cas de La Patum de Berga.

Segons explicava ahir Albert Rumbo a Regió7, «qualsevol festa important, com la Patum, ha estat sempre polititzada». L'historiador destaca que, «com més enrere busquem, tenim un handicap, que és la manca d'informació i, per tant, ens pot semblar que hi ha menys usos polítics de la cultura en general». «No tenim cap document fundacional de la Patum però sabem que, des que tenim constància de la festa, ja van agafar-se els elements que participaven a la processó del Corpus, i per tant de l'autoritat religiosa, per fer-los ballar abans i després de l'ofici en honor de les autoritats civils», recordava Rumbo.

Aquesta és la primera utilització política de la festa, considera, tot i que des que s'institueix el Corpus i hi ha Patum, fins al final de la dictadura, «trobem diversos exemples, alguns de més destacats i altres de més anecdòtics», va afegir. Tot i que hi ha exemples de l'ús de la Patum per defensar una determinada ideologia al llarg de tota la història, Rumbo ha detectat, «una utilització més accentuada de la festa, fins i tot podríem dir de banalització», a partir de final del segle XVIII i sobretot durant tot el segle XIX: «Ja no és tant que s'utilitzi sinó que per qualsevol cosa es fa una Patum extraordinària. Aquesta tendència s'inicia amb el final de la guerra Gran, el 1795, i continua durant tot el segle XIX. Per exemple, amb tres mesos de diferència, trobem documentat que fan Patum perquè han guanyat els liberals i després perquè han guanyat els absolutistes. Totalment contradictori, però llavors, habitual, perquè qualsevol fet extraordinari suposava fer Patum», detallava.

Per altra banda, l'historiador recull que al llarg de tots els temps, hi ha hagut altres elements més anecdòtics dins de la festa, que poden ser considerats també usos ideològics de la cultura popular, com el fet de pintar el tabal amb diferents banderes segons el cor-rent ideològic, de treure o posar la corona de l'àliga, de vetar el salt d'una guita a la plaça, o de si les comparses ballaven de cara a l'església o no, entre d'altres.

Sense prohibicions

Tal com destaca Rumbo al llarg de la recerca, han estat pocs els règims que han intentat prohibir la Patum al llarg de la història. En el treball, Rumbo recull dues dates en què la festa possiblement no va celebrar-se: el 1629 i el 1714, acabada la guerra de Successió. En cas de confirmar-se aquests casos, serien els únics de prohibició de la festa per part d'alguna autoritat política o religiosa dels quals es té constància.

Rumbo s'ha dedicat a aquesta recerca arran d'altres treballs d'investigació sobre el paper de la Patum durant les guerres carlines o la guerra de Successió. «Vaig veure que s'hi podia aprofundir i investigar més àmpliament com es vivia la festa durant conflictes bèl·lics i, en general, quin ús se'n feia des dels règims independentment de la ideologia»,va explicar.

Rumbo es mostrava satisfet de rebre el premi, que valora l'esforç en el camp d'investigació de la festa declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco. «He estudiat molt la Patum, i m'adono que com més coses sé, més me'n falten per saber». Després d'aquesta publicació, confessa que encara hi ha «molt camp per recórrer» i «molts arxius per remenar que ens poden donar algunes sorpreses».