SIN PIEDAD

? Estats Units, 2019. Western. 99 min. Direcció: Vincent d'Onofrio. Guió: Andrew Lanham. Intèrprets: Dane DeHaan (Billy the Kid), Ethan Hawke (Pat Garrett), Vincent d'Onofrio (xèrif Romero), Chris Pratt (Grant Cutler), Leila George (Sara), Adam Baldwin (Bob Orlinger) i Keith Jardine (Pete). Pantalles: Bages Centre (Manresa).

Billy el Nen (1859-1881) s'erigeix en una de les grans icones que ens ha llegat el llegendari Oest nord-americà. La seva figura tràgica i romàntica inspirà un dels cims creatius del western modern i de la filmografia del gran Sam Peckinpah, el superb i maleït Pat Garret and Billy the Kid (1973). Hollywood torna a abordar el famós antiheroi en el segon llargmetratge darrere la càmera de l'actor Vincent D'Onofrio (el soldat gras de La chaqueta metálica i l'Orson Welles d'Ed Wood). Però a Sin piedad no ocupa el lloc central. El protagonista, Río, és un adolescent que creua el sud-oest americà per salvar la seva germana. Una epopeia perillosa, en què es troba amb Billy el Nen i el seu implacable perseguidor, el xèrif Pat Garrett; dues personalitats antagòniques que el protegiran.

El llargmetratge destil·la una aroma clàssica amb una cal·ligrafia força austera, en què no es percep cap tipus de grandiloqüència visual i dramàtica. D'Onofrio (també hi fa un petit paper) s'inclina per un tractament naturalista que desmitifica els personatges (i les seves aventures) i recrea un Oest sòrdid i ple de fang. Una visió realista i carregada d'una violència seca, allunyada radicalment de tota voluntat espectacular.

Sin piedad s'alça, en definitiva, com l'enèsima revisió crítica d'un univers que va contribuïr decisivament a mitificar Hollywood. No traspua la grandesa creativa del memorable títol de Peckinpah, però és una aportació estimulant al western, un dels gèneres més genuïns del cine nord-americà, que es resisteix sortosament a desaparèixer, malgrat que ja fa anys que s'anuncia la seva mort. Un magnífic Ethan Hawke encapçala l'impecable (i compacte) repartiment d'una cinta notable, rodada al marge de les tendències actuals.