Anaïs Vila tenia la necessitat de tancar una etapa i ho va fer amb un concert especial. Dissabte al vespre a l'era del Mas de Sant Iscle finalitzava la gira del seu segon treball, F osc, cançons per veure-hi clar. «No tenim mantes però la música de l'Anaïs ens donarà caliu», deia Pep Garcia per donar la benvinguda a les 150 persones que es van aplegar disposades a passar una nit especial.

Durant aquesta gira la cantautora santpedorenca ha ofert concerts en dos formats, un d'acústic i l'altre elèctric, però dissabte els va voler unir tots dos. A l'escenari la van acompanyar Oriol Pidelaserra (teclats), Andreu Moreno (bateria) i Violeta Batista i Raquel Herreros (veus). Veient la complicitat ningú hauria dit que era el primer cop que tocaven junts.

El concert va començar amb És, enllaçada amb Fosc. Anaïs Vila va tenir paraules d'agraïment per a tothom qui havia fet possible el concert i, sobretot, per al públic: «La majoria de vosaltres hi sou des de fa molt temps». Més d'una vegada al llarg de la nit va demanar-los «esteu bé?». El públic somreia. «El meu pare ha dit que portaria mantes. N'has portat?». L'única que dissabte es va ressentir de la temperatura va ser la guitarra, que amb el fred es desafinava.

Al treball que la cantautora acomiadava hi ha cançons en català i en anglès. C ome back and dance és una de les que la santpedorenca va escriure quan estava vivint a Liverpool, inspirant-se en la seva admirada Norah Jones. Després vindria De mi, acompa-nyada només de les dues veus. I menció especial per a Oriol Pidelaserra abans de presentar Em perdo, que obre i tanca el disc, un tema especial per a l'artista. «L'Oriol s'ha après tot el repertori en quatre dies». Pidelaserra substituïa el teclista habitual, Martí Peramiquel. La versió de la nit va arribar amb Put your records on.

Una de les sorpreses del concert va ser quan va pujar a l'escenari Gerard de Pablo per compartir But we are still here. Van sonar la dotzena de cançons del disc, una a una, acomiadant-les amb delicadesa i donant a cada tema el seu protagonisme. Als bisos, un regal per al públic, una de les noves composicions. «He posat música a un poema d'Anna Gual. Es diu Realitat paral·lela».

I per dir adeu, un tema del primer disc, ara reversionat, «és la cançó que més m'ha donat a conèixer». Temptar la sort tancava el concert i també una etapa en la carrera de la santpedorenca. Un punt i final de la gira, però un punt i seguit en la carrera d'Anaïs Vila, que després de l'estiu començarà a gravar nou disc.