Anna del Barrio es va enamorar del projecte Escenaris Especials, que va impulsar la psicòloga Clàudia Cedó. De seguida que el va descobrir, es va voler involucrar en l'entitat que aposta per un teatre que inclou la veu d'alguns sectors de la societat que sovint queden al marge, degut a una discapacitat, un trastorn mental o una drogodependència. Actualment, és la coordinadora de l'entitat teatral Escenaris Especials.

Fa 13 anys va arrencar el projecte Escenaris Especials. Què va motivar la seva creació?

El projecte el va impulsar Clàudia Cedó, que era psicòloga als centres Fundació Autisme MasCasadevall i Fundació Canaan, per a persones en deshabituació de tòxics. Ella sempre ha estat vinculada al teatre i se'n va adonar que els exercicis teatrals anaven bé per potenciar les capacitats de les persones que ella ajudava. Aleshores es va començar a plantejar el per què uns determinats col·lectius socials no tenien presència al teatre i va decidir crear Escenaris Especials.

Què aporta el teatre a aquests col·lectius?

El teatre va bé a tothom. Aquest art ajuda a treballar la memòria, l'autoestima, les habilitats socials... Però el que és interessant és el que ells aporten al teatre. Ofereixen un imaginari diferent, un discurs poderós que sovint passa desaparcebut. Treballant amb ells, me n'he adonat que alguns tenen la capacitat de mostrar-se al món tal i com són, d'una forma molt natural, que els obra molts camins. Aquesta forma de concebre la vida intentem que quedi reflectida a les obres.

Cada espectacle que feu és un procés creatiu conjunt.

L'escenografia, els guions i les històries que expliquem sobre l'escenari es creen entre tots, a partir de les seves inquietuds. Sovint un dels temes més recurrents que volen tractar és l'amor, però des d'un punt de vista del treball individual d'estimar el que un és. De fet, l'11 i el 12 de maig estrenem l'espectacle Love als escenaris de Banyoles i Girona.

Els teatres de la resta del territori us ofereixen l'oportunitat d'actuar?

L'any passat el Teatre Lliure de Barcelona ens va oferir una coproducció de l'espectacle Cinema protagonitzat per tretze dels nostres alumnes. Des d'aleshores, ens hem començat a plantejar escampar els nostres espectacles per més escenaris. Però, en molts casos, ens han tancat la porta. Potser no estem al nivell d'algunes companyies de primera línia, però el millor seria que el teatre donés veu als diferents col·lectius existents a la societat.