«El miracle és que hagi arribat fins als nostres dies». Amb aquesta exclamació sincera va expressar ahir al migdia l'hel·lenista Jaume Pòrtulas el fet que els ciutadans del segle XXI tinguem l'oportunitat de llegir la Ilíada, text fundacional de la cultura occidental. Desconeixem el qui (hi ha incertesa sobre l'existència real d'Homer), el quan, el com i el per què, i els manuscrits més allunyats de nosaltres daten dels segles VIII-IX. Però, tot i això, el poema èpic més antic de la literatura grega és al nostre abast. I en català: el segell editorial Adesiara, de Martorell, publica una nova traducció de Montserrat Ros, la primera del segle XXI.

Fa pràcticament una dècada que l'editor Jordi Raventós sabia que, tard o d'hora, sumaria al seu catàleg de clàssics grecs i llatins un dels títols indispensables del cànon. Montserrat Ros va publicar del cant I al XII en dos volums entre el 2005 i el 2009 a la col·lecció Bernat Metge, fundada fa gairebé un segle per Francesc Cambó. Però l'aventura no va continuar i, quan es va jubilar, la traductora va oferir el seu treball, aleshores encara inacabat, a Adesiara, que va entomar el repte. Montser-rat Ros va morir el 6 de febrer del 2018 als 74 anys d'edat havent deixat enllestida la traducció i havent consignat tot un seguit d'anotacions -per acabar d'arrodonir el text- que no va poder dur a terme. Raventós, que va ser alumne de la filòloga barcelonina i va treballar amb ella a la Bernat Metge, va finalitzar el procés i ha editat un volum que conté l'edició bilingüe de la Ilíada, estudis introductoris de Jaume Pòrtulas i Francesc J. Cuartero, i un apartat de notes i d'índex de noms i topònims realitzat per Joan Alberich.

«Els manuscrits més antics que tenim de la Ilíada són bizantins, del segle VIII o IX de la nostra era», va apuntar Pòrtulas: «Les primeres notícies que atribueixen la Ilíada i l' Odissea a Homer són del IV aC, i els estudiosos discrepen sobre si va ser fixat el VIII o el VII aC». D'abans dels manuscrits esmentats, també hi ha papirs amb inscripcions fragmentàries, trobats en abocadors d'Egipte, on el clima fa més viable la seva conservació tot i el pas del temps.

La Ilíada explica el setge i la conquesta de la ciutat de Troia i ha llegat a l'imaginari de la civilització occidental personatges com Aquileu, Hèctor, Príam i Agamèmnon. Montserrat Ros presenta aquesta història en prosa i no en el format poètic de l'hexàmetre, com es coneix habitualment. Jordi Raventós va assegurar que aquesta versió «manté la cadència» del vers esmentat. Per la seva part, Jaume Pòrtulas va afegir que «una traducció en vers és difícil que flueixi com a text narratiu, i la Ilíada ho és. La prosa, d'alguna manera, glosa, desenvolupa».