08 de maig de 2019
08.05.2019

El model i la gestió de la futura Anònima com a fàbrica de creació no posa d'acord els polítics

El debat proposat pel FABA per parlar de cultura a la ciutat serveix per constatar que Manresa està mancada d'espais de creació

08.05.2019 | 00:21
El model i la gestió de la futura Anònima com a fàbrica de creació no posa d'acord els polítics

Amb quatre preguntes de Trivial manresà (quin és el nom del director de la Mediterrània, quantes edicions s'han fet del Tocats de Lletra, quin és l'argument de 7 raons per fugir i en quin estat estan les obres dels Carlins) s'obria ahir el primer debat polític a la ciutat centrat en la cultura i amb el futur de l'Anònima en primer pla. Una primera conclusió: d'exhibició, Manresa n'està servida, però en creació va coixa. Una segona: que l'Anònima sigui una fàbrica de creació posaria els polítics d'acord; però triar quin ha de ser el model, els usos i com s'ha de gestionar portarà més maldecaps.

Comencem pel principi. La trobada, que va moderar el periodista Marc Serena amb un control estricte del temps que va obligar els polítics a entrar en matèria ràpidament, es va celebrar a l'antiga fàbrica manresana. Un debat proposat pel Festival Artístic del Barri Antic, el FABA, impulsor de la conversió de l'equipament en un centre de creació per a la cultura transformadora –una proposta que ja ha passat per ple per estudiar-la en el proper mandat– i amb l'assistència de quatre dels cinc grups polítics amb representació a l'Ajuntament: Joan Calmet, de Junts per Manresa; Anna Crespo, d'ERC; Ricard Ribera, de Fem Manresa; i Felip González, del PSC. Va declinar la presència Ciutadans a l'últim moment.

Primer assalt: balanç


Serena va introduir el debat posant sobre la taula que l'aportació municipal manresana a la cultura, del 4,57% del pressupost, uns 3 milions d'euros, està per sota de la mitjana catalana. A partir d'aquí va demanar un balanç de la política cultural, que va obrir González amb una pregunta: «En què és Manresa referent nacional?». No va trobar on agafar-se tot i buscar la banda positiva en el «consum intern» que en fa la població, les infraestructures i el pes de les entitats. Ribera, en el seu torn, va desmarcar-se clarament de la pregunta del polític socialista: «Nosaltres no volem saber de què som tendència». Va remarcar que models com la Manresa 2022 o la capitalitat cultural estan més pensats «per als visitants que per als ciutadans». Ribera va defensar «cultura per a tot l'any, models arrelats als barris». L'actual regidora de Cultura, Anna Crespo, va voler desmentir Ribera argumentant que la capitalitat estava pensada per «deixar un pòsit en espais i artistes de casa» i per a la «gent de casa», i va coincidir que la creació estava «desatesa» . Joan Calmet, antic regidor de Cultura, va tornar a posar el focus en Manresa com a referent cultural quant a patrimoni, artistes, i amb «un vaixell insígnia de l'escena, el Kursaal, amb un model que s'explica més enllà del nostre país».

Segon assalt: les propostes


Quant a les propostes per als propers quatre anys, González va deixar clar que a l'agenda socialista hi ha l'elaboració d'un Pla d'Equipaments; Ribera, l'«obsessió» per anar més enllà «dels museus i dels teatres» i de trobar «llocs oberts per compartir i arribar a un públic diferent» a través de definir conjuntament amb les entitats «les polítiques culturals: fugir de la cultura de la subvenció» i canviar-la per la «cultura de l'acompanyament». Crespo va remarcar que «de nous espais, precisament, i acompanyats de les entitats, ja se n'han vehiculat», i va posar com a exemple la llera del Cardener o la mateixa Anònima. Finalment, Calmet va dir que subscriuria tant el Pla d'Equipaments proposat per González com «treure suc de nous espais» i va fer entrar en el debat un espai per a la Taula d'Arts Visuals; l'acabament del futur Museu del Barroc; el pla d'usos de l'edifici del teatre Conservatori i l'estudi del futur de l'Anònima.

Tercer assalt: l'Anònima


Ara fa dos mesos, va recordar Serena, el ple de l'Ajuntament aprovava definir l'ús i el projecte de l'Anònima, a través d'un procés participatiu en el proper mandat, valorant la proposta del FABA. González va subratllar que la idea dels impulsors era més «ambiciosa i assumible» que les intencions aprovades per ple: «Sembla que tenim una mica de por al risc, que la creativitat més alternativa incomoda la gent que gestiona o governa la ciutat». Per a Ribera, «l'Anònima és vital per al barri», i va proposar un procés participatiu entre «els veïns del barri i els agents culturals» per decidir si l'antiga fàbrica s'ha de destinar «el 100% a la cultura o ha de compartir usos». Crespo va voler «trencar una llança» a favor de la creació que ja existeix a la ciutat a través de projectes com la Casa de la Música, els Jardins de Llum, el Tocats de Lletra, el cicle Visuals o els recentment creats festivals de dansa i circ: «Manresa no és un erm». I va advocar per un «model mixt» per a l'Anònima pensant en tenir molt clar «com es gestiona i si és assumible per al consistori d'aquí a 20 o 30 anys». Calmet, per la seva banda, va finalitzar la intervenció explicant que l'Anònima sempre ha estat una «cirereta» des que va passar a ser municipal. Per a la mateixa Mediterrània, per al col·lectiu FABA... Per a l'actual regidor de Turisme, Habitatge i Bar-ris, pensar en l'Anònima vol dir fer-ho amb «sentit comú i, mentrestant, aprofitar-la al màxim». A mig termini, va explicar, s'hauria d'elaborar «un pla d'usos» i, al costat de la «cultura transformadora, també empreses de cultura transformadora: la sostenibilitat econòmica ha de ser possible».

Quart i últim: preguntes


A la fila zero de debat hi havia convidats d'altres formacions polítiques, com Primàries Manresa, amb Arnau Padró, o del món de la cultura de la ciutat, com Roser Oduber, presidenta de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central, o Lídia Hinojo, gerent de la Mediterrània. Padró va retreure a Calmet lligar «iniciatives populars a la inversió privada» i ho va qualificar de «problema estructural». González va subratllar que «el cost no sempre és el problema», i va posar a la palestra el que es destina al Kursaal o al Conservatori de Música (500.000 euros per a cada equipament) per deixar clar que, per a ells, la prioritat són les emergències socials. Jordi Jet Serra, coordinador del FABA, va plantejar preguntes als ponents com, per exemple, com es gestiona el «mentrestant». Calmet va recollir el guant explicant que el Kursaal va trigar deu anys a ser una realitat. Oduber va reivindicar l'art contemporani i la igualtat de gènere en un debat que va acabar parlant de memòria històrica i amb González formulant repensar els processos participatius perquè «en realitat són poc participatius».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.