Anna és el títol de la intervenció artística que ha portat l'art de Jaume Plensa a Montserrat. L'artista català ha instal·lat al bell mig de l'atri restaurat de la basílica de Montserrat el cap d'una nena amb els ulls tancats, fet de malla i de gairebé quatre metres d'alçada. La figura és transparent i, segons Plensa, obliga a una certa percepció visual. L'artista va explicar ahir que la bellesa de l'obra rau en la relació entre l'interior i allò que passa a l'exterior de la peça, «com la vida», comparava. Plensa es va mostrar molt agraït amb el pare Laplana per haver-li fet l'encàrrec, després que aquest s'enamorés de la seva obra en una exposició de la Biennal de Venècia d'ara fa quatre anys. La intenció és que la instal·lació de Plensa sigui de manera temporal a Montserrat.
Hi ha obra de Jaume Plensa arreu del món, i Montserrat es va erigir ahir com un dels nous escenaris on el públic pot veure les creacions de l'artista barceloní, que va recordar amb enyorança les visites a Montserrat amb el seu pare: «Aquí hi ha alguna cosa que t'atrapa, i això és molt excitant per a mi». L'atri que dona accés a la basílica ha estat l'espai triat per acollir aquesta escultura de fil d'acer inoxidable de quatre metres. El pare Laplana, l'ideòleg de la presència de Plensa a Montserrat, no va posar cap condició a la creativitat de l'artista, més enllà de la idea d'un cap de malla com el que havia vist en una església de Venècia durant la Biennal.
«A mi això també em va semblar molt adequat per l'espai», explicava l'artista, i va crear Anna amb la idea que la peça no ocultés res, fer-la transparent. Per tant, Plensa explicava que va entendre la peça «no com un obstacle, sinó com un punt d'energia que abraça no només allò que l'ajuda, sinó també allò que la pertorba».
«Vaig triar el retrat d'aquesta nena que té una bellesa molt mediterrània, molt suau, perquè combinava molt bé amb la forma dels arcs de l'atri», argumentava. De fet, la primera vista que té el públic de l'obra és a través dels arcs, «que et conviden a entrar. «L'atri és un espai on es barreja allò més humà amb allò més sagrat. Encara ens trobem a la frontera, i a mi aquests territoris m'encanten, perquè són espais on comparteixes el cos i l'ànima». L'interès de la peça, per a Plensa, és la voluntat de reflexió de cadascú com a individu terrenal, que té una espiritualitat que mai acaba d'entendre. L'artista va recordar que moltes vegades el més important a la vida acaba sent «allò més invisible. Per mi és una contradicció molt interessant, perquè la nostra vida pot ser molt material, però allò que angoixa o alegra és immaterial, com l'amor o l'odi».
La figura femenina
«Sempre he pensat que la memòria és femenina. I el futur també. La dona és qui engendra el futur», destacava. En aquest escenari, l'home és simplement «un accident simpàtic». Per aquesta raó, la seva decisió és utilitzar només models femenines joves en edats en què «la bellesa és molt fugaç». En els darrers quinze anys ja ha retratat una quarantena de joves, que són com l'Anna, una nena de Barcelona.
La visita a Montserrat per veure l'obra de Jaume Plensa es pot completar amb una exposició gràfica de peces de l'artista al Museu de Montserrat que es podrà veure fins al 3 de novembre.
