pel davant i pel darrera
? De Michael Frayn. Adaptació: Paco Mir. Direcció: Alexander Herold. Ajudant de direcció: David Pintó. Escenografia: Jordi Bulbena. Intèrprets: Lloll Bertran, Agnès Busquets, Aleix Albareda, Carme Pla, Miquel Sitjar, Lluís Villanueva, Xavi Serrat, Laia Alsina i Bernat Cot. Kursaal. 11 de maig
La denominen com probablement la millor comèdia del món i, encara que sigui una afirmació un xic agosarada, el que no es pot negar és que és una de les comèdies més representades i sempre aconsegueix el seu primordial objectiu: fer riure fins i tot l'espectador que repeteix. Pel davant i pel darrera ( Noises off), de Michael Frayn, passava el dissabte pel Kursaal de Manresa amb les localitats exhaurides. Han estat diverses les produccions en català d'aquesta peça i dissabte la vam poder veure amb accent de la Catalunya Central: amb el solsoní Aleix Albareda, la igualadina Lloll Bertran i el manresà David Pintó.
Pel davant i pel darrera presenta els avatars d'una companyia de teatre el dia abans de l'estrena. Però la gràcia és que l'espectador no només gaudeix de la part que sempre veu, sinó que és testimoni també d'allò que mai pot veure: què passa darrere l'escenari mentre es desenvolupa la funció, com es preparen els actors i quines són les seves relacions personals. Amarat tot plegat amb altes dosis de comicitat. Un autèntic vodevil amb totes les lletres que aconsegueix tant la rialla com la sorpresa de l'espectador reincident.
Encapçala el repartiment la incombustible Lloll Bertran, una actriu amb una vis còmica radiant, acompanyada de l'eficàcia còmica de tot el repartiment. Miquel Sitjar, que té l'espectador més acostumat a papers d'aires més dramàtics, es revela com un tot terreny. Fins i tot personatges que aparentment dins el muntatge podrien conservar la flaire asse-nyada cauen en aquest espiral de comicitat, mals entesos i portes que s'obren i es tanquen amb sorpreses, girs i rialles. Com Aleix Albareda, Laia Alsina i Bernat Cot. Sense obviar els sempre eficients Agnès Busquets, Xavier Villanueva, Carme Pla i Xavier Serrat, de nou a l'escenari. Rialles assegurades en una comèdia clàssica, lleugera i amb un objectiu molt treballat i acomplert: fer riure.
