La mirada de la brillantíssima realitzadora Agnès Varda ja ho supervisa tot a Canes des de l'enorme cartell que cobreix el Palais du Cinema. La fonamental creadora de Cleo de 5 a 7, que ens va deixar fa pocs mesos, serà segur una bona inspiració per als espectadors que van començar a veure films des d'ahir a la tarda, quan es van donar per iniciades les projeccions de l'exigent secció oficial. I va donar el tret de sortida un dels directors més estimats a la Croisette, el novaiorquès Jim Jarmusch, un autèntic tità del cinema independent amb títols a la seva filmografia tan influents com Extraños en el paraíso o Noche en la Tierra.

Després de presentar-nos fa tres anys la poètica i introspectiva -i molt infravalorada- Paterson, ara s'ha passat directament al gènere dels zombis amb The dead don't die, però sense perdre ni un gram de la seva personalitat. De fet, ja va fer una operació semblant amb els vampirs a Only lovers left alive, tot i que la melangia romàntica d'aquell títol ha estat substituïda ara per un to molt més còmic i passat de voltes. Potser per això el seu protagonista és Bill Murray, un dels seus actors predilectes, però també un dels intèrprets més emblemàtics de la comèdia nord-americana dels vuitanta. L'acompanyen una allau d'intèrprets formidables: Adam Driver, Tilda Swinton, Tom Waits, Steve Buscemi, Chloë Sevigny... és a dir, l'autoconsiderat «the greatest zombie cast ever disassembled», és a dir, «el millor càsting zombi mai desmembrat».

Els zombis de Jarmusch no són gaire diferents dels que plantejava George A. Romero a la clàssica Dawn of the dead, però l'humor neix pel contrast amb la perspectiva pausada i sempre sorpresa -indubtablement beckettiana- dels seus lacònics personatges. Pel seu espectacular càsting i per les seves fortes intencions autorals, The dead don't die suposa un punt de partida ideal per a aquesta nova edició del festival de Canes que viurà els propers dies un autèntic overbooking dels millors cineastes internacionals.