La va publicar per Sant Jordi i el dia 23 d'abril va passar la diada del llibre signant exemplars de Vermell tinta (Parnass Ediciones) a Manresa i a Barcelona. Però, fins ara, la periodista d'aquest diari Gemma Camps (Manresa, 1971), que quan escriu ficció signa com a G. C. Claramunt, no l'havia posat de llarg a casa seva. Això quedarà resolt avui, al restaurant manresà Canonge (passatge del Canonge Montanyà, 2), en una presentació on l'autora estarà acompanyada del periodista, escriptor i cinèfil Joan Barbé. L'acte, obert a tothom, començarà a 2/4 de 8 del vespre.
Camps es va estrenar en la ficció el 2017 amb Un tuit para Eugene (Playa de Ákaba), una novel·la que unia dues persones als antípodes en una relació marcada per la passió pel cinema, i ha continuat el seu camí en la ficció amb un canvi de registre. I de gènere. Vermell tinta -que l'autora va escriure abans que Un tuit para Eugene- és una novel·la negra per on l'autora fa desfilar periodistes obstinades, polítics corruptes, metges que obliden el jurament hipocràtic i personatges quotidians que busquen una sortida a les injustícies que perpetra el poder quan algú se salta els límits.
La novel·la té entre les seves lluitadores protagonistes femenines la Raquel, que vol esclarir la causa real de la mort de la seva mare, i la Sandra, una periodista que l'ajudarà en la seva recerca. Avui, en la conversa entre Camps i Barbé, desfilarà la trama, els personatges, la intencionalitat de l'autora, les intrigues cinematogràfiques que enfronten poder i periodisme... i tot allò que demani el públic. Curiositats incloses.
