Diu que, segurament, la primera vegada que va pintar una panoràmica de la Seu de Manresa deuria ser l'any 74 o 75. Però, a final de l'estiu passat, el pintor manresà Ernest Descals (1956), en una de les seves caminades per recuperar-se del mal d'esquena, va arribar a la Seu, va entrar-hi i «me'n vaig tornar a enamorar». Aquesta sensació i la bona sintonia amb mossèn Joan Hakolimana, rector de la Seu, a qui va conèixer arran d'aquestes visites, el van decidir a crear una col·lecció de pintures que retraten espais i detalls de l'interior de la basílica, amb les quals ha volgt transmetre «l'atmosfera» que hi percebia. Mete Codinach, responsable de la gestió turística i cultural de la Seu, va sumar el darrer pas en convidar Descals a exposar-les.

La col·lecció Detalls de l'interior de la Seu, treballades sobre paper amb guaix i tendint a pinzellades impressionistes, es va inaugurar ahir al matí al claustre de la basílica manresana, que s'obre com a espai expositiu. Són 19 obres que es podran veure fins al 10 de juny, amb entrada lliure, i que, com definia mossèn Hakolimana, uneixen «la màgia, la mística, la història i l'espiritualitat» del recinte i que demostren «una gran personalitat en la plasticitat i la tria d'espais». El rector va agrair la «connexió» de Descals amb la Seu, i Descals, amb una trajectòria que engloba més de noranta exposicions i més d'un miler de premis a concursos, com va recordar el rector, va explicar que l'interior de la Seu redescobert en els seus quadres «és un món en ell mateix». Per a l'artista manresà, el fet de ser una persona «propera al termes místics i sensorials» l'ha ajudat a copsar «imatges» que no deixen de ser «estimació per la història de Manresa i pel seu monument més emblemàtic». De fet, assegurava, ell uneix la plàstica amb l'interès «pels temes històrics i socials». Actualment està fent una sèrie sobre les colònies tèxtils del Llobregat.

Descals concep la seva manera de pintar d'una manera «lliure. No estic sotmès al detallisme, busco l'atmosfera que surt de la motivació». Les obres que el públic pot veure al claustre les va pintar a la tardor i tenen un fort component sentimental perquè Descals va perdre la seva mare mentre treballava en aquesta col·lecció: «Tot influeix i, potser, no serien tan expressives». «Pintar la Seu és infinit», remarcava l'artista mentre iniciava el recorregut per unes obres que ensenyen aspectes del museu, com el retaule florentí, les capelles, l'arxiu, la cripta, l'orgue i l'organista Jordi Franch o «símbols» com els lleons en un «homenatge» a la Seu a través de tons ocres, grisos i vibrants vermells. Les obres són a la venda i, ahir, el quadre que mostrava els antics confessionaris i l'altar major de l'església de l'antiga Casa de la Caritat ja va acabar la inauguració amb nova propietària.