La «voluntat» de col·laborar ja hi era des de feia temps però no ha estat fins a aquest curs que, finalment, han posat fil a l'agulla. Uns 135 alumnes de l'institut Lluís de Peguera de Manresa (de primer i segon d'ESO i de primer de batxillerat) i l'Orquestra Juvenil del Conservatori de Música de la capital del Bages (uns 38 músics) estrenaran la seva primera cantata conjunta. Serà el dimarts 21 de maig a la sala d'Els Carlins, a les 8 del vespre, i la peça escollida serà Ui sí, quina por!, original de Carles Suero (lletra) i David Martell (música), que es va estrenar el 2010 a Artés i que el compositor manresà ha adaptat per a aquesta nova posada en escena.

Ahir, per la sala d'actes de l'institut desfilaven tenebrosos personatges sortits de les històries de por, vestits de negre, amb antifaç. Uns joves ratpenats amb la clàssica capa del comte Dràcula. Al seu costat, una part del cor, companys de classe amb roba de carrer, els seguia en l'escenificació d'una de les cançons que assagen fort des del gener. Amb ells, els seus professors de música, Júlia Fernández i Carles Albors, que els dirigien amb infinita paciència i amb ganes de portar a escena un projecte que «no ha estat fàcil», que ha suposat «molt d'esforç», assegurava Albors, i que s'ha treballat a les hores de música i esgarrapant minuts de voluntariat.

Com explicava Assumpta Pla, directora del centre manresà, projectes com la cantata permeten, d'una banda, «relligar dos centres amb una tasca educativa que es complementa» i, alhora, projectar-la a la ciutat. El curs passat, el Peguera va portar a l'escenari El petit príncep, amb músics en directe -alumnes del centre que estudien al Conservatori- i d'aquí va sortir l'embrió que ha acabat reeixint en la cantata conjunta. Els joves músics del Conservatori, de 13 a 15 anys, que des del gener han assajat un cop per setmana, són dirigits per Jordi Coll, que, com explicava Carme Botifoll, directora del centre musical manresà, «els fa sonar de forma extraordinària». Coll, amb Albors i Fernández, han estat les peces clau per tirar endavant una cantata que vol capgirar la visió dels «monstres» i que té com a protagonista un comte Dràcula que, pel que sembla, és realment originari de... Jamaica.

Fernández, que s'ha centrat més en la part artística, i Albors, en la logística, explicava que la creació d'un projecte com la cantata ajudava els alumnes a veure dues maneres d'entendre la música: la part més reglada i artística i la vivencial per fomentar en els adolescents el treball en equip, el respecte i la responsabilitat. Tots coincidien que se l'han feta «molt seva» i Albors destacava la batuta de Coll, que també dirigeix el cor: «Molts dels alumnes no havien vist mai un director. Ha estat un repte». Repetiran els dos centres?. Potser no amb una cantata, però sí amb un altre projecte i format.