La novel·lista, assagista, poeta i estudiosa feminista Siri Hustvedt (Northfield, 1955), guardonada ahir amb el premi Princesa d'Astúries de les lletres 2019, va afirmar sentir-se «realment feliç i honorada» en saber que havia estat mereixedora d'aquesta distinció. Els membres del jurat van destacar que l'obra de Hustvedt, «una pensadora i una auténtica intelectual», conjuga la seva capacitat literària amb els seus profunds coneixements humanístics i de diversos camps científics, a més de la seva visió feminista del món. Així mateix, el jurat va remarcar de Hustvedt, que es va imposar a 28 candidatures d'autors de 17 països, la seva «capacitat de penetració en una realitat tan convulsa com la contemporània», la «diginitat amb què es mou en la narrativa i l'assaig» i el fet de ser una «escriptora completa, amb molt recorregut, un dels grans valors de la literatura mundial».

Nascuda a Minnesota el 1955, l'autora ha signat diversos best-sellers, com L'estiu sense homes, Allò que vaig estimar, La dona tremolosa i Elegia per un americà, que va suposar la seva consagració com a escriptora. Les seves obres han estat traduïdes a més de trenta idiomes. Ahir, l'escriptora va oferir una roda de premsa a l'Instituto Cervantes de Londres, on es trobava de promoció del seu llibre més recent, Recuerdos del futuro (Seix Barral), en la qual va assegurar que la societat «continua necessitant» el feminisme perquè «la història no ha acabat».

«És difícil dirigir-me a generacions específiques, com a les d'Espanya, perquè el feminisme és un un moviment de segles», assenyalava recordant que de vegades sorgeixen «onades» feministes al mateix temps que «emergeixen populismes, una cosa que ha passat als Estats Units i, en certa manera, a Espanya».

Hustvedt va reivindicar la seva obra en aquest context feminista, i va riure quan se li va demanar com se sentia quan algú la identifica com «la dona de Paul Auster». Segons la guardonada, «no t'ho pots prendre com una cosa personal, sinó com un assumpte que afecta homes i dones». «Per a algú com jo, el reconeixement suposa derrotar aquests convencionalismes. Que me n'alegri no és vanitat, sinó que pot servir de reconeixement a altres dones en altres contextos». I va posar exemples en la història d'altres parelles en què a la dona li va costar aconseguir reconeixement, com Sartre i Simone de Beauvoir.

Hustvedt també es va referit a l'actual president dels Estats Units, Donald Trump, a qui va identificar dins dels moviments populistes. «El problema no és que hi hagi aquesta gent, sinó que els votin milions de persones», va lamentar. Per a l'escriptora, Trump és «obertament racista i misogin, un ignorant que no sap res de la Constitució» però que rep el suport de nombroses persones al seu país perquè «la gent diu que l'estima per la seva honestedat».

Hustvedt va afirmar haver sentit «sorpresa i felicitat» en rebre la trucada del jurat del premi i va qualificar de «meravellós» que que el seu marit, Paul Auster, ja hagués estat distingit amb el mateix guardó, el 2006.