El 14 d'abril passat, el compositor bagenc Manel Ribera (Sant Joan de Vilatorrada, 1974) estrenava la seva primera òpera al Constellation de Chicago. Ell no hi va poder anar, però Triumphal Day va viure, com el seu nom indica, una «gran première. El director Chris Wild estava contentíssim». Ara, la intenció és que aquesta òpera de cambra, basada en el llibre Día triumfal de l'escriptor, compositor i professor gallec Manuel Rodeiro (A Coruña, 1965), «circuli durant un any o un any i mig per diferents escenaris americans. La primera setmana de juny, per exemple, arriba a Nova York». Avui, però, a la Biblioteca de Cal Gallifa, Ribera i Rodeiro presentaran la peça, amb fragments seleccionats de l'estrena. Serà a les 8 del vespre, i si es fa en aquest equipament, com explica Ribera, és perquè és allí on, l'estiu passat, «vaig passar moltes tardes component-la».

La culpa de tot plegat la té Stravinsky (com ja va explicar aquest diari el 7 d'agost passat), un compositor que Ribera sempre ha admirat. Professor del departament de Teoria, Composició i Direcció de l'ESMUC, Ribera va guanyar un concurs que tenia com a premi l'encàrrec d'escriure una òpera per celebrar el centenari de l'estrena de La història d'un soldat, amb música de Stravinsky i llibret del suís Charles-Ferdinand Ramuz, una de les obres cabdals del repertori per a ensemble del segle XX. L'encàrrec, com explicava el compositor santjoanenc durant l'etapa compositiva, provenia del projecte col·laboratiu Après l'Histoire, que «defensa la vitalitat constant de Stravinsky i Ramuz» i que impulsen diferents músics formats a la Bienen School of Music de la Northwestern University i que formen part de conjunts dedicats a la música contemporània com l'Ensemble Dal Niente, Mocrep, Parlour Tapes+, The Zafa Collective i F. Plus. Al capdavant del projecte hi ha el director d'orquestra Chris Wild i l'actriu i soprano Jenna Lyle, «que va brodar la seva actuació el dia de l'estrena», remarca Ribera. Día triunfal és, diu l'autor, «una òpera de cambra narrada, que segueix la inflexió de la música». Una versió de petit format (amb 7 músics, 3 cantants i 3 ballarins) per a la creació de la qual Ribera ha utilitzat «l'expressivitat de la microtonalitat i electrònica» a la recerca d'un llenguatge «menys hermètic». Des de la inclusió d'un fado a l'obertura («encara que no ho sembli») fins a un Beethoven. I amb un text que parla de l'acte de crear «de manera humorística». Ara, explica, es-tà «afegint més àries» per crear una versió de més gran format amb l'ambició que pugui estrenar-se «en teatres com el Liceu o el Real».