Eduard Amigó Cuscó (Sant Cugat de Sesgarrigues, 1961), assegut en una cadira de rodes per culpa de l'ictus que va tenir fa tres anys i amb un físic molt migrat, va llançar a terra el seu DNI. «Aquest senyor no soc jo», va afirmar. Després, en va tirar d'altres. D'un club de música, de la Federació Catalana d'Escacs, d'un cineclub... «El que he fet és el resultat de tot això».

Amigó va inaugurar, dissabte al migdia, a l'Espai7 del Casino, la seva primera exposició a Manresa, on resideix. Una trentena de persones van assistir a la posada de llarg de Cosmogonies, que es pot visitar fins al 9 de juny (de dimarts a diumenge i els festius, de 18 a 21 h) i que recull els projectes de l'artista Transparències i Quitrans, ambdós inspirats en la seva recerca espiritual, el seu cosmos.

Previ a les paraules que va adreçar als assistents, hi va haver una performance de la ballaria Olga Álvarez i la seva companyia La Taimada. Una metàfora de la malaltia d'Amigó que, amb una adequada música de fons, va trasbalsar i commoure a parts iguals els presents. També ell va causar aquest efecte quan va esquinçar un dels seus quadres fent seu el moviment japonès Gutai.