Porten el bon temps a dins, i l'encomanen arreu on van. Oques Grasses, un dels conjunts més en forma de l'escena musical catalana actual, va fer sortir el sol en plena nit, dissabte a la sala Stroika, amb la seva recepta festiva i desenfadada, que va aconseguir fer ballar tothom durant l'hora i mitja en què els osonencs van ser a l'escenari. Feia moltes setmanes que s'havien esgotat les entrades i les expectatives eren altes, però des del primer minut el grup va saber superar-les amb escreix i demostrar amb solvència per què el seu últim treball, Fans del sol (2019), és considerat per a molts el millor disc en català de l'any.

Seguidors incondicionals

«El sol és una estrella mundial i no dona gaires voltes a les coses, és aquella escalfor que no espera res a canvi, la llum gratuïta dels dies, aquell record agradable dins l'ombra», deien fa uns dies els osonencs en una entrevista a Enderrock. La incondicionalitat que declaren a l'astre també es va poder veure reflectida, a Manresa, en els ulls dels seguidors que omplien la sala a vessar, i que van corejar totes les lletres del grup. Entre el públic, majoritàriament jove, s'hi podien veure persones de totes les edats, atretes per una proposta que beu de l'herència de bandes com Dusminguet i que ha fet de la fusió d'estils el seu segell identitari. Després de l'actuació del raper i cantant de trap català Lildami, que va inaugurar la nit com a teloner i va interpretar temes com Pau Gasol i La dels Manel, Oques Grasses van donar el tret de sortida amb la cançó Serem ocells, que obre el disc, seguida de Bancals, un tema que apel·la a viure d'una altra manera -«que sobren armes i falten gronxadors»-, diu un dels seus versos.

En la seva tercera visita a la capital del Bages, el conjunt va anar desgranant les cançons d'un treball creat de manera reposada, en el qual han volgut cuidar tots els detalls i anar més enllà, experimentant amb el sons. El resultat? Dotze temes eclèctics que barregen elements acústics amb l'electrònica i el so dels instruments de vent, i que inclouen també matisos musicals d'altres cultures, des dels recurrents ritmes llatins fins al reggae, passant per la música tradicional africana en el tema Escopinya.

Èxits anteriors

Enmig dels nous temes més celebrats, com Cançó de l'aire, Sta guai i la surrealista John Brown, s'hi van intercalar també els hits de treballs anteriors, amb lletres irreverents i inconfusibles. És el cas de Fullar sempre, Sexy, Cara de cul i la cançó Passos importants, que va acabar amb gran part dels espectadors fent volar les samarretes a l'aire, una imatge que ja s'ha convertit en tota una tradició en els concerts d'Oques Grasses. Més tard, Lildami va tornar a pujar a l'escenari per interpretar Més likes, un tema dels osonecs on col·labora el raper.

Moments d'emocions

Un dels moments més àlgids de la vetllada va arribar amb el tema In the night, que va fer moure tothom amb la seva fusió electrollatina, seguida del senzill del disc, Torno a ser jo, que va aconseguir mantenir el ritme ben alt. Per tancar l'actuació, però, el conjunt osonenc va optar per portar el concert al terreny de les emocions més pausades, amb un tema en acústic, Deixa, que va tenir el so de l'ukelele i la veu principal del cantant Josep Montero com a grans protagonistes. Amb el públic i els artistes cantant a l'uníson, els membres d'Oques Grasses es van acomiadar de la sala Stroika «desitjant-nos i desitjant-vos sort».