Les actrius Mercè Arànega i Paula Blanco es posaran a la pell de l'escriptora Aurora Bertrana, molt vinculada a Berga, en l'espectacle Paradisos oceànics, dirigit per Mònica Bofill i que es podrà veure al Teatre Akadèmia del 3 al 7 de juliol en el marc del Festival Grec de Barcelona. El muntatge es basa en la vida de Bertrana però especialment en el llibre Paradisos oceànics, «una novel·la de viatges amb una mirada molt interessant i femenina».

Bofill va explicar ahir que Bertrana, l'any 1926, se'n va anar a Polinèsia, on va fer un exercici d'empatia per descriure «una societat en decadència i un poble que ha perdut les seves tradicions i el seu lligam amb la naturalesa per uns anys de la colonització». Bofill ha decidit portar a escena quatre contes de quatre dones de la Polinèsia amb la mirada de Bertrana sobre elles. Són les històries d'una reina, una cortesana, una dona que es casa i una nena que mor.

Entre el 1926 i el 1929, l'escriptora Aurora Bertrana, filla del també autor Prudenci Bertrana, va viatjar a les illes de la Societat de la Polinèsia Francesa. La més coneguda era Tahití. Revistes catalanes van editar els articles que els enviava Aurora Bertrana i que el 1930 es van editar conjuntament amb el títol que és a l'origen d'aquest muntatge escènic. L'obra es va reeditar l'any 2017 en el segell Rata. Els textos de l'autora han estat adaptats per l'escriptor Josep M. Fonalleras.

L'espectacle no només parla sobre escena d'aquesta mirada de l'autora sobre la Polinèsia, sinó que aproxima la biografia d'Aurora Bertrana. «Va ser una dona que va lluitar per fer sempre el que ella volia, no es rendia i tenia ganes de viure i d'escriure, tenia ganes de viure per després poder escriure», va declarar Bofill.

L'actriu i coprotagonista de l'espectacle Paula Blanco va explicar que tant ella com Mercè Arànega es posen a la pell d'Aurora Bertrana i s'analitzen mútuament i entren en contrast. Blanco va destacar que Bertrana era una dona molt intel·ligent.

Aquesta és una producció de Grec 2019 Festival de Barcelona, Bitò i el Teatre Akadèmia.

La dramaturga i directora Mònica Bofill ha treballat en muntatges que van des de Ciutat de vidre, amb la companyia Obskené (Grec 2016), fins a Barbes de balena, passant per Neus Català. Un cel de plom (Grec 2015), un muntatge dirigit per Rafel Duran i protagonitzat, precisament, per Mercè Arànega, la mateixa actriu que, en aquesta vegada, deixa en préstec la seva veu a Aurora Bertrana.

L'escriptora va estar sempre vinculada a Berga i a la comarca del Berguedà, on la família Bertrana hi estiuejava. De fet, Aurora Bertrana va morir el 3 de setembre del 1974 a l'hospital de la ciutat. En els darrers temps, la capital berguedana ha reivindicat i ha donat a conèixer aquest lligam entre Bertrana i el territori.