aladdin

? Estats Units, 2019. Aventura, fantasia. 129 min. Direcció: Guy Ritchie. Guió: John August i Guy Ritchie, basant-se en la història animada de Disney. Intèrprets: Will Smith (el geni), Mena Massoud (Aladdin), Naomi Scott (Jasmine), Marwan Kenzari (Jafar), Nassim Pedrad (Dalia), Navid Negahban (el sultà). Pantalles: Manresa, Solsona, Puigcerdà, La Seu d'Urgell, Igualada, Santa Margarida de Montbui i Abrera.

Disney segueix amb el seu projecte de rodar noves versions amb actors de carn i ossos dels seus vells clàssics animats. Una empresa amb un objectiu més comercial que artístic: els seus primers productes ( El libro de la selva, La Bella y la Bestia i Dumbo) no aportaven res substancial als seus models. I el nou lliurament d'aquesta estratègia, Aladdin, confirma la idea que la mítica companyia només està disposada a esprémer un filó d'or amb el mínim esforç creatiu. El film, basat en el reeixit títol del 1992, recrea les peripècies d'un jove i astut lladre que s'enamora de la filla del Sultà i que podrà canviar radicalment el seu destí quan descobreix una làmpara meravellosa.

L'univers oriental i mític d'Aladdin ja havia estat recreat anteriorment en les dues versions memorables (1924 i 1940) d' El lladre de Bagdad. El nou film de Disney està, però, a anys llum d'aquests veritables clàssics del subgènere d'aventures exòtiques.

La posada en escena està supeditada completament a l'impacte dels seus sofisticats efectes visuals. Però la maquinària gegantina de Hollywood no ha aconseguit que aquesta fallida superproducció pugui desprendre les dosis mínimes d'encís per seguir i arrossegar l'espectador. El film només enganxa una mica quan la seva vessant musical s'apodera de la narració, i els llegendaris (i potents) temes musicals (compostos per Alan Menken, Howard Ashman i Tim Rice) traspuen una emoció que les seves encotillades imatges no saben transmetre. Una nova demostració de la mediocritat de Guy Ritchie, un director anglès que cridà l'atenció fa dues dècades amb els seus primers llargmetratges (dos artefactes postmoderns tan tramposos com Lock & Stock i Snatch: Cerdos y diamantes), i que ha acabat signant una franquicia tan horrorosa com Sherlock Holmes. Will Smith aporta una mica de carisma a una epopeia plana, sense ànima i, per acabar-ho d'adobar, conduïda per un insuls Mena Massoud.