Quan hi va haver els focs del 98, recordo que gràcies al diari ens assabentàvem de coses que la gent que vivíem aquí no sabíem». Són paraules de Joan Coromines Balletbó, un solsoní de 91 anys que ahir a la tarda va exhibir novament la fidelitat al diari assistint a l'acte inaugural de l'exposició «Instantànies de quatre dècades cabdals». De fet, n'és subscriptor des del primer dia.

Però encara hi ha un altre detall en aquesta història que s'erigeix en exemple de tot allò que la gent que fem aquest diari deu a persones com el Joan. «Un dia, Joan Montraveta em va dir que m'havia d'implicar en el projecte d'un nou diari que havia de néixer i que li donés mil pessetes per comprar una acció de Regió7», va explicar Coromines: «De fet, crec que en vaig comprar dues, ja no ho recordo. Al cap d'uns anys, en Montraveta va tornar i em va demanar que me les vengués perquè Prensa Ibérica volia comprar el diari». I el Joan se les va vendre.

Mirant ahir els plafons dedicats a Solsona, Coromines va constatar com ha evolucionat la ciutat en els últims quaranta anys. «Això era com Vic, hi havia molta gent al voltant de les institucions religioses perquè Solsona és seu episcopal», va rememorar: «Ara ha canviat molt. Abans, allò que deia el rector anava a missa... ara ja no».

L'exposició és un treball en equip en què han participat Salvador Redó (selecció gràfica), Xavier Domènech (textos), Bet Padró (disseny), Anna Salamaña, directora de Desenvolupament de Negoci, i Mariona Triola, directora d'Esdeveniments. Després de fer estada a Solsona, la mostra viatjarà a Sant Joan de Vilatorrada (del 25 al 30 de juny, a Cal Gallifa), Berga (de l'1 al 14 de juliol, al Pavelló de Suècia), Puigcerdà (de 15 al 28 de juliol, al Museu Cerdà), Moià (del 18 al 26 de setembre, al Museu), Santpedor (del 23 al 29 de setembre, a la biblioteca), Igualada (del 7 al 21 de novembre, a la biblioteca) i Manresa (del 2 al 15 de desembre a l'Espai Plana de l'Om).

Fent el cim

Des del mateix dia que Joan Coromines va començar a llegir aquest diari, les notícies van començar a fer gruix. L'exposició és com un joc perquè davant de cada fotografia, davant de cada portada, l'espectador posa a prova la seva memòria i ressuscita instants resguardats en el subsconscient que emergeixen per reviure moments bons i d'altres que no ho van ser tant.

Perquè l'alegria i la tristesa sovint s'expressen amb poc temps de diferència. El 16 de maig del 2000, una expedició d'alpinistes bagencs va fer el cim de l'Everest. Quan no feia ni una setmana que havien tornat a casa, un aiguat de proporcions insòlites va causar grans destrosses. Al monestir de Montserrat, per exemple: allí no oblidaran mai aquell 10 de juny en què l'aigua s'ho enduïa tot. Un episodi que aquest diari va sintetitzar en la impactant fotografia de la runa que va copar els espais exteriors del santuari.