L'exposició 'Picasso, la mirada del fotògraf', al Museu Picasso, proposa una immersió en l'univers de l'artista a través de la fotografia, una perspectiva nova. Picasso va tenir un vincle estret i a diferent nivells amb aquesta disciplina artística: va fotografiar les seves creacions a Horta de Sant Joan amb finalitat documental, va posar davant la càmera i va experimentar al laboratori amb fotògrafs amics per crear nova obra. L'exposició es basa sobretot en arxius personals de l'artista i presenta més d'un centenar d'impressions fotogràfiques d'època, entre els quals cèlebres retrats de Brassaï, Robert Doisneau o Man Ray, a banda de les aportacions de Picasso darrere la càmera. Tot plegat, a través d'un recorregut cronològic pels tallers que va tenir l'artista al llarg de la vida.

Les fotografies fetes per Picasso o en què apareix l'artista són un reflex de totes les seves facetes com a creador: autor, model, testimoni i espectador de la seva pròpia obra. Així ho entén la comissària de l'exposició, Violeta Andrés, que és també la responsable de l'arxiu fotogràfic del Museu Picasso de París. La fotografia, diu Andrés, ha estat utilitzada per infinitat d'artistes al llarg dels anys, però en el cas de Picasso aquest vincle "té una dimensió més: trenca esquemes i se serveix de la fotografia com es podria servir d'un altre suport, per crear".

I és que en Picasso "tot era un instrument de creació", fos la fotografia, el gravat, la ceràmica o l'escultura, afegeix Andrés. Per provar aquesta relació, l'exposició fa un recorregut cronològic i s'agafa significativament als tallers on va treballar Picasso, doncs testimonien (alguns) el rastre de les relacions de Picasso amb la fotografia. En primer lloc, s'evidencia l'ús "testimonial" que va fer de les seves pròpies fotografies als escenaris d'Horta de Sant Joan que pintava i a les pròpies creacions, que enviava a París per, d'alguna manera, anunciar les obres cubistes que estava creant.

Entra "en escena"

Una segona vessant del vincle fotogràfic és ja amb Picasso al davant de la càmera. L'exposició documenta com al seu taller parisenc, l'autor "entra en escena" i es deixa fotografiar treballant. Aquí "posa com a conqueridor i com algú important i que diu 'jo soc l'artista que revolucionarà l'art del segle XX'", sosté Violeta Andrés.

Són els primers retrats d'un artista que ben aviat seria immortalitzat per grans fotògrafs del moment (Man Ray, Robert Doisneau, Brasaï o Carteir-Bresson) i, més endavant, objecte del desig de mitjans de comunicació de tot tipus, inclosos els que volien "caçar" una fotografia del ja famós pintor en la seva última etapa al sud de França. Però fins i tot en aquests casos, Picasso "jugava" amb la fotografia. Conscient que la seva imatge era desitjada, si més no ell "decideix" com i quan es posa en escena.

L'altra vessant que va unir Picasso amb la fotografia és l'estrictament creativa. Durant els anys va "experimentar" amb el fet fotogràfic, a través de la col·laboració amb diversos fotògrafs com Brassaï o la seva paarella Dora Maar.

Prou coneguda és la seva darrera col·laboració amb un fotògraf, l'any 1953. Era André Villers. A partir d'uns retalls, Villers va crear fotogrames mitjançant la superposició de retalls que feia Picasso sobre el paper fotosensible. Així van crear la sèrie 'Diurnes'. Algunes d'aquestes creacions tenien motius animals, com ara la cabra que més tard acabaria convertint Picasso en la seva escultura 'La Chèvre' i sobre la qual també va fer experimentació fotogràfica.