la corresponsal

? Estats Units i Anglaterra, 2019. Biografia, drama. 110 minuts. Direcció: Matthew Heineman. Guió: Arash Amel. Intèrprets: Rosamund Pike (Marie Colvin), Jamie Dornan (Paul Conroy) i Stanley Tucci (Tony Shaw). Pantalles: Manresa i Puigcerdà.

Marie Colvin, novaiorquesa afincada a la Gran Bretanya, fou una periodista de guerra que treballà en el Sunday Times londinenc i que assolí la popularitat perquè seguí diferents conflictes (Sri Lanka, Líbia, l'Afganistan?) amb una gosadia tan apassionada com suïcida. Una personalitat tan forta com compromesa, la quinta essència dels professionals addictes a les emocions fortes i a la primera línia, que és recreada a El corresponsal. Un film que s'inscriu en un verdader subgènere, el cinema de corresponsals de guerra, que ens ha donat (els anys 80, especialment) títols memorables: Bajo el fuego, Salvador, El año que vivimos peligrosamente, etc.

La pel·lícula de Matthew Heineman no està a l'alçada de les cintes precedents, però no és gens menyspreable. La primera part constitueix el fragment més suggeridor. Una càmera prodigiosament sensitiva ens capbussa amb un hiperrealisme esfereïdor (es noten les arrels documentalistes del seu realitzador) en el malson de la guerra. L'obra perd progressivament, no obstant això, força i convicció perquè el retrat del personatge central, una dona tan intensa com contradictòria, resulta massa difós. I la seva aproximació a una professional extremadament honesta i generosa, que volia esdevenir la veu de les víctimes anònimes, està llastada ostensiblement per una mirada retòrica, amb un subratllat excessiu del seu idealisme. La corresponsal, un testimoni viu i recomanable malgrat les limitacions, es beneficia substancialment de la portentosa composició de Rosamund Pilke, que encarna una Marie Colvin més que convincent.

Heineman convida a conèixer amb un naturalisme immaculat les interioritats més sinuoses d'una professional combativa i fascinada per l'abisme.