Figures abstractes reflectides en loops. La 9a edició de la Manrusionica, el festival que converteix Manresa en la capital de la música electrònica cada juny, va arribar ahir a la nit al clímax quan, amb el sol ja ocult, es va començar a projectar sobre la façana de la basílica de la Seu un videomapatge al ritme de la música de la DJ Tutu, una habitual en els grans certàmens. I a diferència d'altres anys, no hi va haver una peça narrativa de deu minuts desplegada a la part frontal del temple sinó un continu visual sobre tres suports que va durar fins que es va apagar el so, ja entrada la matinada.
«Cada any, projectàvem sobre la Seu un mapatge de 10 minuts amb estructura narrativa i postproducció d'audio», va explicar el manresà Gerard Domínguez, Gerard3dque participa en el festival des del 2015 i ha liderat l'equip artístic responsable del projecte que van completar el duet esparreguerí VPM i el barceloní Dan Garotte.
«D'aquella peça, en féiem fragments de 4, 8 o 12 segons que, aleshores, projectàvem sobre les pantalles», va apuntar: «en canvi, per a aquest any hem creat un conjunt d'efectes visuals que anirem projectant al ritme de la música dels discj+oqueis. Ho anirem improvitzant, en certa manera, com si parléssim un mateix llenguatge».
Dit i fet: aquest propòsit es va traduir en una explosió de llum. A partir de les 10 de la nit, sobre les dues pantalles de 4 i 60 m2 ubicades al darrera de la cabina de l'artista i al damunt de la façana de la Seu un projector 30.000 lúmens superior al d'anteriors edicions es va iniciar un diàleg en directe entre el so i la imatge. «Ells són els DJ», va afegir Domínguez: «i nosaltres ens anomenem Vj».
Un formigueig constant de gent
La Manrusionica va veure transitar al llarg de la jornada d'ahir centenars de persones -uns pocs milers segons els calculs de l'organització-, sense comptar l'esclat final de l'estrena del Palau Firal com a escenari del festival previst a partir de la 1 de la nit. En tancar edició, l'activitat es mantenia en el punt àlgid tant al parc de la Seu (Escenari Thunderbitch) com la plaça de la Reforma (Escenari Fibracat).
Des del punt del migdia i fins a més de catorze hores més tard, la música va sonar de forma ininterrompuda. Primer a un ritme més tranquil com correspon a l'aire familiar que el certamen procura per a les primeres hores. A mesura, però, que anava queient la tarda, un públic més veterà que jove es va anar apoderant dels espais demostrant que la Manrusionica ha assolit una dimensió que l'obliga a repensar-se.
«Crec que farem el ple», explicava Alfons Rodríguez, codirector de l'esdeveniment juntament amb Lucia Alcaina, a mitja tarda mentre saludava, responia trucades i enviava missatges gairebé sense respirar. El corredor entre el parc de la Seu i un dels replans de l'escalinata d'accés al temple de la Seu era un formigueig inacabable de gent que visitava els dos escenaris, amunt i avall amb l'actitud festiva de l'estiu climàtic que ja ha tret el cap.
Sobre els escenaris, propostes molt celebrades, com el directe de MLiR, un duet de productors suecs que viuen a Barcelona autors d'un house amb cordes i percussió que convidava al ball. També va ser molt seguida l'actuació de la xilena Isa-Bel, que va actuar en la recent edició del Primavera Sound i que regalar una sessió de techno i house resguardada per les formes abstractes de les pantalles. Per a la franja nocturna quedaven perles com la francesa Louisahhh, a la Reforma, i els esperats The Hacker i Angel Molina al Palau Firal.
