L'aliança entre el so i la llum que es va manifestar ja des d'abans que es pongués el sol a la plaça de la Reforma -amb el mapatge sobre la Seu inclòs- es va traslladar de matinada al Palau Firal i va acabar de fer de la Manrusionica una experiència sensorial, tal com pretenien els organitzadors del festival de música electrònica de Manresa. Una pantalla LED corbada amb forma de mig cercle i més de dos metres d'altura va hipnotitzar la mirada del prop d'un miler d'espectadors que van seguir la festa fins a les set del matí a la nau central del recinte, una estructura de grans dimensions sobre la qual no va deixar de projectar-se infinitat de geometries i figures abstractes durant les sis hores de sessió de DJ que van protagonitzar Averno, The Hacker i Angel Molina, situats a l'interior del cercle.

A partir de la 1 de la nit, el certamen es va multiplicar: si la música va continuar sonant al parc de la Seu (Espai Thunderbitch) i la plaça de la Reforma (Espai Fibracat) fins a les 2.30 h, també es va iniciar la vetllada al Palau Firal (Industrial Light Experience by Cinamatic). La inclusió d'aquest espai en la programació era la gran novetat de la Manrusionica d'enguany. La cloenda tenia lloc habitualment a la sala Stroika, però enguany es va triar l'edifici situat al límit de la ciutat per crear una escenografia pròpia que donés gran protagonisme a la llum.

La festa al Palau Firal va costar d'arrencar perquè el gruix dels espectadors encara ballaven en els altres dos escenaris al so de grans artistes com la novaiorquesa Louisahhh. A mesura que avançava la nit, però, el recinte s'omplia, amb molts fidels de la Manrusionica que van aprofitar el servei d'autobusos que va connectar els dos escenaris del nucli antic de Manresa amb el Palau Firal. L'experiència, segons els responsables, va ser satisfactòria.

La Manrusionica deixa un llegat de participació en augment i qualitat artística, tot i que, com també s'admetia des de l'organització, això obliga a extremar la cura en tots els aspectes per continuar servint una bona experiència als assistents. La imatge de l'exterior de la Seu convertit en una platja dura plena de gent que balla al ritme del techno i el house deixa any rere any una petjada insòlita a la cultura manresana. El festival ha estat més sensorial que mai: caldrà veure què depararà el 10è aniversari.