a sardana, a més de ser una dansa popular catalana, també és una composició per cantar. Així trobem sardanes corals de compositors de prestigi que permeten a una coral o un orfeó cantar un text significatiu, escrit generalment per poetes. Em referiré, en aquest escrit, a dues sardanes corals amb lletra del manresà Lluís Mas Pons (1903-1975) i amb música de Nicanor Pérez Ferrándiz (1891-1957) amb els títols: La Sardana de Manresa (1927) i de Sardana dels Vells. Totes dues enregistrades per la Societat Coral Unió Manresana, dirigida per Joan Planelles Ros, amb la cobla Bages (Edigsa CM 274 SG-1973).

Lluís Mas Pons fou advocat i mestre, però també poeta i escriptor. Apassionat per la literatura. Amb 16 anys, guanyà els Jocs Florals del 1919 presidits per Josep Maria Folch i Torres. Publicà poemes i en la seva activitat literària escrivia lletres de sardanes, cançons per a la Societat Coral La Unió Manresana, i en obres de teatre; i fins i tot va estrenar, al teatre Conservatori (1932), l'obra El pastor del Cadí, amb música del compositor de sardanes Felip Vilaró Carbonell (1888-1938).

El text de La sardana de Manresa diu: «La plaça Major te el cor d'una mare. Anem, manresans, ben junts en sa falda. Veurem que somriu i ens dona mirades per tots els balcons com ulls que s'encanten. Donem-nos les mans al si de la plaça en cercle amorós ben fort i ben ample. Donem-nos les mans al cor de la mare, i units amb fervor la nostra abraçada seguirà el compàs d'aquesta sardana. Quin so, el flabiol! apart que les cases en rotllo parat deleixin la dansa. La cobla ha encisat el cor de Manresa. Capital del Pla de Bages. Entremig de turonells: Collbaix, Santa Caterina, Puigterrà i Puigberenguer, Montserrat a bell migdia i en els peus el Cardener. La ciutat que estén els braços amorosa i floreixen. La Manresa gloriosa, la de la Llum resplendent. Capital de la muntanya, la ciutat intransigent, la que abans sofreix l'incendi que mancar son jurament. Ciutat de Manresa: endavant amb ardidesa! Sigues forta i ufana, sigues la ciutat segona de la terra catalana, amb els vents de Barcelona i el cor de la tramuntana».

És un text molt descriptiu: anomena els turons de la ciutat, el caràcter dels manresans, visualització la dansa amb cercle i unint les mans, esmenta la plaça Major i no s'oblida d'aquella «Llum resplendent».

Musicalment es tracta d'una sardana per ser cantada a quatre veus d'homes: tenors primers, tenors segons, barítons i baixos. Però a fi de poder-se interpretar, el professor Ramon Estrada va fer una versió per a cobla, que fou estrenada per la cobla Ciutat de Manresa, dirigida per Xavier Planes, per la Festa de la Llum (diumenge 21 de febrer del 2016), en la ballada tradicional a la plaça Major. Cal esmentar que La sardana de Manresa formava part del repertori dels concerts dels Cors de Clavé, com ens ho mostra la ressenya del diari ABC (27 d'agost del 1968) que esmenta el concert de Festa Major de Manresa (31 d'agost del 1968) amb 700 cantaires de societats corals claverianes del Berguedà, Bages, Sabadell i Barcelona, dirigits per Josep M. Descarga Obradors (1927-2006), amb la cobla La Principal de Bages; remarcant que era «original del maestro Nicanor Pérez, que tan encomiable labor musical realizó en vida en esta ciudad».

Amb voluntat de facilitar que la puguem tornar a escoltar, crec necessària una versió -i així ho he fet- per a veus mixtes amb acompanyament de piano, i posar-la a disposició de les actuals corals manresanes.