Els joiers Tous de Manresa, els Espona de Pastas Gallo amb seu a Granollers, els negocis de la família de la farmacèutica d'Olot, els osonencs Font que es barallen pels supermercats Bon Preu... El periodista Albert Anglada (1970), veí de Sant Quirze de Besora, ha publicat el tercer volum de Poder i diners de la jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Un títol molt llarg per a un objectiu ben concret: explicar qui són i que fan els famosos i els rics d'aquestes comarques. Es pot comprar a les llibreries Parcir i Papasseit de Manresa.

En quin embolic s'ha ficat?

Ha, ha, ha... En cap, en cap. El que explico en el llibre és tot rigorosament cert. Cap dels que hi surten em pot posar una demanda perquè tot està documentat.

Però què hi explica, exactament, al llibre?

Hi ha dossiers complets de persones i famílies que són la jet set de les nostres comarques per tal que el lector es faci una idea de qui són, amb qui es relacionen, què fan, quins negocis tenen...

D'on treu la informació?

Jo vaig ser un dels fundadors del diari La Marxa, d'Osona i el Ripollès, on durant set anys vaig ser l'encarregat de la secció d'economia. Després, per temes personals, ho vaig deixar, i avui en dia porto una parada de venda de llibres de segona mà als mercats de Vic, Sant Joan de les Abadesses i Granollers. Però encara tinc molts contactes d'aquella època. També obtinc la informació d'internet, sempre verificant-la tota, i del Registre Mercantil.

No té por que el portin als tribunals?

Ho tinc tot contrastat, no hi ha perill. Soc el primer que no té cap ganes de rebre una demanda! Ara bé, sí que hi ha algun dels implicats que m'ha dit que vagi amb compte amb el que escric. Vaig començar amb un llibre dedicat a Osona i el Ripollès, i en un any i quatre mesos vaig vendre els cinc-cents exemplars. La gent té ganes de saber coses.

Per què va decidir ampliar el marc geogràfic?

Necessitava fer més gran el radi d'acció per tenir més famílies de les quals parlar i vaig decidir estendre'l al territori de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, que té centres a Vic, Ripoll, Manresa, Granollers i Olot. Poca broma: és un territori amb 800.000 habitants!

Destapa draps bruts?

No és tant això com explicar qui són, quins negocis tenen... Saps que els Tous tenen 35 societats? La classe alta d'aquestes comarques és perfectament homologable amb la de Barcelona o Madrid. Jugo una mica amb el morbo de parlar d'una gent que té molts diners però te la pots trobar al carrer. No vegis la gràcia que li fa a un treballador que cobra 700 euros saber que el propietari de la seva empresa en rep un milió.

En el segon llibre, que va sortir el febrer de l'any passat, només començar, ens parla de gent com Cristina Gallach, que va ser la màxima responsable de comunicació de Nacions Unides. És 'jet set' també?

Se la considera una de les dones més influents d'Europa. Està casada amb el periodista Jaume Masdeu, que va fer molts anys de corresponsal de TV3 a Brussel·les. No són milionaris, però és jet set de les nostres comarques.

També ho és el cantant i compositor Pep Sala, ex-Sau

Pensa que té 500 cançons registrades, algunes de les quals han venut més d'un milió de còpies.

Un altre nom que sobta que surti al llibre, en aquest cas el tercer, que ha sortit fa poc, és el de Mariàngels Feliu, malauradament famosa pel segrest que va durar 492 dies. Per què hi és?

La família Feliu Bassols és molt rica. El seu negoci principal ha estat sempre el subministrament d'energia elèctrica a través de la marca Bassols. Això els proporciona beneficis de milions d'euros. També tenen la marca d'aigua Sant Aniol. La farmàcia és el de menys, la xocolata del lloro.

També s'ocupa dels germans Font, del grup Bon Preu. Recentment han estat d'actualitat per una disputa sobre diners.

Quan tenien deu anys, venien bacallà al mercat de Manlleu. I mira on han arribat! El tema està que el Josep es vol jubilar i viure la vida, i el Joan és un addicte al treball. El primer diu que l'empresa val mil milions: per tant, que el Joan li compri la seva part per 500 milions. El tema és als tribunals i encara no està tancat.

El seu llibre en recorda molt un altre que va sortir fa un parell d'any, «La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya», que signa un autor amb el pseudònim Roger Vinton.

Sí, m'ho han dit. Ell parla de les famílies barcelonines, jo de les que hi ha en aquestes comarques. Amb històries com la del vigatà Miquel dels Sants Anglada: l'estiu del 2000 va vendre l'empresa Cerámicas Estructurales al Grup Uralita per 8.750 milions. Després va fer unes males inversions immobiliàries i avui en dia deu a Hisenda més de 3,6 milions d'euros.