la marca preferida de las hermanas clausman

? Direcció: Glòria Balañà. Autora: Victoria Spunzberg. Intèrprets: Maria Rodríguez i Diana Torné. Dissabte, 15 de juny. Sala Beckett. Barcelona.

Un jersei d'una marca concreta pot marcar la diferència entre sentir-se diferent o acceptada. Per això, la germana petita demana a la gran que li deixi el seu Privata per sortir una nit de festa; hi ha un noi que li agrada. Tot semblaria normal entre dues adolescents si no fos que la Sara i la Valentina són filles d'una represaliada argentina que viu mig enclaustrada a la seva habitació. Nou anys després d'estrenar-se al teatre Tantarantana, La marca preferida de las hermanas Clausman ha fet estada a la sala Beckett en el marc de la residència que hi porta a terme la seva autora, la dramaturga argentina Victoria Szpunberg.

El pla fix del menjador auster d'una casa d'una ciutat petita de Catalunya és l'escenari d'una trama que inquieta més pel que diu que per allò que passa. Per sobre dels diàlegs transita un silenci espès fet de suposicions que l'espectador va teixint dins seu per tenir el quadre sencer: el muntatge juga a crear un clima ambiental que de forma lenta i irreversible va desvelant la feixuga realitat d'unes noies abandonades a la seva sort de descendents de represaliats polítics. De fet, ambdues s'entretenen recreant les escenes de tensió, cops de porta, trucades de telèfon, anades, vingudes i fugides viscudes quan eren petites.

Situada als anys 90, l'obra té una especial aroma vintage molt connectada amb inquietuds que tenim molt presents. La condició de l'exili és doblement funesta: a la marxa de la terra pròpia s'hi pot afegir la dificultat de sentir-se acceptat en el destí d'arribada. La vida del migrant, sempre fent equilibris sobre el precipici.

Les dues intèrprets presenten uns personatges que no poden evitar sentir-se noies tot i que les circumstàncies les obliguen a ser adultes. Un contrast que tracen amb precisió per dotar l'obra d'una versemblança colpidora.