La històrica llibreria Geli, situada al carrer de l'Argenteria, 18, de Girona i amb 140 anys de vida, era un refugi d'infantesa per al cantant gironí Gerard Quintana. Aquell nen introvertit i quec que recorda que va trobar en els llibres una manera de «viure allò que no em creia capaç de viure». «Per a un noi tímid i amb dificultats per expressar-se, obrir un llibre i posar-te a la pell dels personatges et permetia viure moltes coses que no gosaves fer». L'establiment, regentat pel seu oncle Pere, tenia llavors més de 200.000 obres en estoc. «Per a mi aquella llibreria era casa. L'olor de llibres, els racons on jo podia passar desapercebut...», recorda.

Ara, als 54 anys, el gironí ha decidit publicar la seva primera novel·la, Entre el cel i la terra (Columna), que explica la història d'un pintor de Bilbao que es trasllada Barcelona l'any 1952. Aquest divendres, Quintana va ser a Manresa per presentar-la a l'espai Òmnium, on va fer gala del seu idil·li amb l'escriptura. «Escrivint i publicant aquest llibre em sento un altre cop connectat amb aquell nen que ja havia oblidat».

Una de les preguntes que més li han fet, va assegurar, és per què un músic escriu un llibre. «Són diferents llenguatges, però al final es tracta de comunicar, de transmetre. En una cançó has de comprimir l'univers en tres o quatre estrofes, i la novel·la és l'altre extrem». De fet, va explicar que ell mai ha deixat d'escriure, però es va marcar l'edat de 50 anys per trobar el valor de compartir-ho. «Si vaig començar a fer música era perquè era escriptor».

Per construir la novel·la, el cantant de Sopa de Cabra ha volgut valdre's de totes aquelles experiències que l'han impregnat, des de la influència dels mestres fins als records personals. I ho ha volgut fer conservant la pròpia mirada. La idea de parlar sobre l'amor neix, precisament, d'un curs sobre història del teatre on alumnes i professor van acordar explicar el temari des de la perspectiva concreta de l'amor. En aquell moment es va adonar que hi ha moltes formes d'estimar i que es tracta d'una construcció cultural. «En Pachi Saura, el protagonista, viurà dos amors que marcaran la seva vida, amb la Neus i l'Àngels. Un més intel·lectual i l'altre més carnal i passional. Aquests són els dos grans paradigmes».

Alhora, els protagonistes qüestionen el model de família i trenquen motlles. «En Pachi vol transformar, no conformar-se. El llibre és un cant a la llibertat individual», va dir Quintana. En aquest sentit, va reivindicar que «l'amor és allò més transformador i revolucionari» i el motiu que determina les direccions que prenem a la vida, i va recordar l'1 d'octubre i la figura del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, com a exemple de com es pot transformar a través de l'estima.

Segons Quintana, un llibre és molt més que l'argument; per això, va voler documentar-se i farcir-lo amb referències històriques recents per fer més versemblant la ficció. La novel·la viatja des de la vaga dels tramvies fins al 23-F, passant per l'atemptat a Carrero Blanco o els anys olímpics. Revisitar aquests moments històrics, va explicar, el va ajudar a dialogar amb el present. Les referències literàries, musicals i artístiques també hi són presents. «Els referents construeixen la novel·la, més enllà de la trama. Un llibre té moltes capes i volia aconseguir que vingués de gust tornar a repassar-lo, tornar-s'hi a perdre una estona».

Malgrat assegurar que escriure és un acte de solitud, el gironí va explicar que quan va acabar la novel·la va sentir una enyorança molt fort cap als personatges. «Sentia més real la realitat del llibre que la vida on tornava».