Una declaració d'amor a l'aquarel·la i un cant sincer i emotiu a la vida. Des d'aquests dos eixos s'ha d'admirar el conjunt de 62 obres de l'exposició que l'artista manresà Oriol Olivé (1950) protagonitza a partir d'avui a l'Espai 7 del Centre Cultural el Casino de la capital bagenca. «Feia set o vuit anys que no presentava una mostra individual a la ciutat», explica el pintor, «i em fa molta il·lusió, molta».

La trajectòria d'Olivé és tan sòlida com prolífica i reconeguda. «Al llarg de més de quaranta anys dec haver pintat unes 5.0oo aquarel·les», afirma. Un llarg bagatge que li ha omplert l'estudi d'obres: «No ha estat fàcil triar els quadres que seran a les parets de l'Espai 7. Me'ls anava mirant i gairebé demanava disculpes als que he hagut de deixar fora».

En els quatre murs blancs de l'espai expositiu, Olivé hi mostrarà les seves facetes creatives. «Un dels àmbits és dedicat a aquarel·les que mostren racons del nostre entorn», apunta Olivé: «En una altra paret, hi poso una dotzena de peces fetes en els concursos de pintura ràpida en els quals participo cada setmana o cada quinze dies. En els dos dar-rers, a Sallent i a Martorell, vaig obtenir el primer premi». Són peces d'1x0,70 m que llueixen amb sensibilitat i vigor, dotades d'una pinzellada àgil i un color viu.

El tercer apartat és dedicat als «ponts i pontarrons de la Sèquia, sobretot des del mas de Sant Iscle fins al parc de l'Agulla». I el quart és una selecció de 30 aquarel·les de petit format que reprodueixen vistes urbanes de Manresa, ja sigui la plaça de Sant Domènec, la Muralla o l'entrada al Casino amb la banderola de la seva exposició inclosa. «Jo en dic 'cucades'», reconeix Olivé.

Un mal tràngol, una lliçó de vida

Fa un parell d'anys, Olivé va mantenir un combat duríssim amb el càncer, i reconeix que «la meva pintura actual és filla d'aquesta experiència». Però la tela no la impregnen ni la ràbia ni l'ensurt, sinó un batec vital que l'artista tradueix en una «aquarel·la viva, amb trempera, tal com soc jo, que s'adapta al meu temperament».

En l'origen de l'enamorament entre Olivé i una tècnica artística «que no sempre és valorada adequadament, ja que sembla que l'oli i l'acrílic tenen més reconeixement», hi ha «les exposicions que feia Antoni Sivillà al Xipell». Tot i que ha tastat la pintura a l'oli, el seu terreny de joc és un altre, aquell en el qual excel·leix i en el qual se sent còmode fins al punt d'intentar transmetre el seu coneixement als alumnes dels tallers que imparteix al Cercle Artístic de Manresa -amb Yolanda Urango- i al Coro de Navarcles en col·laboració amb el GrupArt. «Jo ensenyo, però també n'aprenc molt», admet, tot convidant tothom qui vulgui a formar-ne part, sobretot els joves.

La figura humanitza el paisatge

D'ençà dels dos darrers anys sent el neguit de pintar cada dia, «sovint una estoneta després de sopar», i intensifica d'aquesta manera una pràctica que abans duia a terme tres o quatre cops per setmana. L'endemà, quan es lleva, Olivé torna a donar un cop d'ull al quadre i fa un retoc aquí, un matís allà. «No ho remeno gaire, la veritat», afirma. I aquella pintura de paisatge de temps enrere ha evolucionat cap a un estil en el qual sempre hi és present la figura humana. «Si no hi poso persones, tinc la sensació que l'aquarel·la és morta», confessa Olivé.

En els concursos de pintura ràpida que se celebren setmanalment arreu del país, el manresà ha forjat bona part de la seva extensa producció. «A vegades, en dues o tres hores has de tenir l'obra llesta», explica. La dificultat de rectificar, condició inherent a la tècnica de l'aquarel·la, obliga a una precisió que Olivé exhibeix, tot i que, com ell mateix reconeix, li agrada d'aquest gènere el rampell que et concedeix, «la impressió inicial» de plasmar allò que es vol recrear.

I quan està de ruta, o bé quan surt a la natura a pintar, observa directament el paisatge i l'imprimeix a la tela. Gaudeix fixant-se «en el tema, en el color i en la composició». Però, «en canvi, a la ciutat no en soc capaç, he de tirar una foto i, després, pintar allò que he vist a l'estudi», indica Olivé, per a qui la línia i la geometria dels edificis són elements que s'escapen de la pinzellada forta de la seva tècnica aquarel·lística.

Tot el que els visitants podran veure a partir d'avui a l'Espai 7 és obra dels dos darrers anys, si bé només hi ha tres peces creades exclusivament per a la mostra i que l'artista ha enllestit en les dues darreres setmanes. Fa dos anys, Olivé va exposar al Cercle en una mostra compartida amb Lluís Albàs: ara, durant vint-i-cinc dies, tots els focus se centraran en la seva obra.