Algunes de les persones consultades han explicat que aquest estiu tenen ganes de llegir obres d'autors que també hi han dit la seva en el reportatge. Per exemple, Llorenç Capdevila vol submergir-se en la novel·la La filla de la tempesta de Santi Baró, i tant Jordi Estrada com Jaume Huch tenen a punt La mort lenta, de Xavier Mas.
Tothom té algunes lectures que se li ennueguen però, malgrat tot, persisteixen. És el cas de Jordi Cussà, que reconeix que intentarà per quart cop arribar fins al final de les Metamorfosis, del llatí Ovidi. Per la seva part, Susana Paz, cap de Cultures de Regió7, es proposa acabar d'una vegada la biografia de Virginia Woolf escrita per Irene Chikiar.
Parlem altre cop de Jordi Cussà. A les seves mans hi ha un llibre que, de moment, no pot llegir ningú més si ell no ho vol: la traducció al castellà de Cavalls salvatges, l'emblemàtica novel·la del 2000, prevista per a l'any vinent. Per la seva part, l'editor d'Adesiara, Jordi Raventós, també haurà de llegir aquest estiu, sense dilació: El viatge meravellós d'en Nils Holgersson per Suècia, ja que el publicarà a la tardor.
L'escriptora Zulima Martínez va investigar -com a treball per a la llicenciatura de Filologia Hispànica- l'obra poètica de Leopoldo María Panero. I en va quedar meravellada. Fins al punt que la manresana reconeix que, cada estiu, l'ha d'acabar rellegint algun dels seus poemaris. «És una manera de fer-me entrar novament en la rutina», assegura.
No és una qüestió de valoració qualitativa: el llibre sobre la dinastia dels Romanov que la historiadora Rosa Serra vol llegir aquests mesos de calor és molt pesat. En un sentit físic: el volum que publica Crítica té ni més ni menys que 950 pàgines.
