El MNAC inaugura divendres la primera gran exposició retrospectiva sobre el fotògraf barceloní Oriol Maspons (1928-2013), l'arxiu del qual custodia el Museu Nacional des de l'any 2011. L'exposició comissariada per Cristina Zelich recorre les seves quatre dècades de dedicació a la fotografia amb fins a 530 imatges, algunes d'inèdites o poc conegudes, més enllà dels icònics treballs sobre el Somorrostro o els retrats de la Gauche Divine barcelonina. Maspons va defensar la fotografia aplicada o "útil', com recorden tant el títol de l'exposició com l'associació de les imatges seleccionades amb les publicacions o àmbits per les quals van ser concebudes o publicades. Reportatgisme, retrat, moda i publicitat, Maspons va abastar un ampli camp fotogràfic fins a confegir un arxiu de més de 7.000 imatges.

A través de 530 imatges, l'exposició '1949-1995. Oriol Maspons. La fotografia útil' recorre més de quaranta anys d'activitat fotogràfica en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat. Digitalitzat i inventariat gràcies a la Fundació Nando i Elsa Peretti i l'empresa Agrolimen, l'arxiu del fotògraf conservat al MNAC ha estat escrutat per Cristina Zelich, la comissària de l'exposició.

L'àmplia selecció que n'ha fet inclou imatges inèdites, moltes d'elles tractades i inventariades en una etapa recent de treball a l'arxiu. Davant l'ingent material que tenia entre mans, la comissària va optar per dividir l'exposició en dos àmbits: el Maspons "amateur" i el fotògraf professional. En tots dos àmbits, però, hi ha un mateix fil conductor, la idea de la fotografia com a fet "útil" i una creació "aplicada" que sempre va defensar Maspons.

"Va defensar la fotografia en tant que notari del seu temps, i la finalitat de la qual era la pàgina impresa", explica Zelich a l'ACN. Prova d'això són les múltiples instantànies que el fotògraf va publicar en mitjans gràfics i revistes com 'Destino', 'Triunfo', 'Interviú', 'Paris-Match', 'Bocaccio'. En coherència, la comissària ha contextualitzat diverses imatges al costat del mitjà on van ser publicades. De la mateixa manera, es reprodueixen les portades dels àlbums musicals pels quals va cedir o fer fotografies, o els diversos volums de la col·lecció 'Palabra e imagen', de l'editorial Lumen amb la qual va col·laborar des de l'inici degut a la seva amistat amb Esther Tusquets.

Al parer de la comissària, més que un avantguardista, Maspons va ser un "renovador del llenguatge" -ell i els seus companys de generació com Miserachs o Colom- en el sentit que es va oposar a la fotografia com a objecte de contemplació estètica i com a creació artística "bonica", que aleshores imperava en associacions fotogràfiques com l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, de la qual va formar part des del 1952 fins que en va ser expulsat el 1958.

L'exposició recull també la faceta d'escriptor i teòric de Maspons, amb una sèrie de textos com el conegut article 'Salonisme', publicat a la revista 'Arte Fotográfico' el 1957 i que va suposar una dura crítica al món conservador agrupacionista. De fet, va ser l'article el que li va costar l'expulsió de l'AFC. També hi són alguns dels nombrosos llibres que va il·lustrar, entre els quals destaca 'Arquitectura gótica' (Lumen, 1968), d'Alexandre Cirici.

I tot i que la comissària no ha volgut que l'exposició fos un recull de les fotografies més icòniques de Maspons, tampoc ha obviat alguns dels treballs on aquestes imatges s'insereixen, com els seus reportatges sobre la vida al Somorrostro, o els retrats i altre tipus d'imatge que il·lustra la 'Gauche Divine' barcelonina, de la qual ell mateix en formava part.

Sobre la disparitat de temes d'interès del fotògraf (també va fotografiar arquitectura i paisatge urbà a París o Londres, i va testimoniar per la Creu Roja Internacional el terratrèmol a Manàgua del 1973, entre altres), Zelich opina que Maspons era una persona "molt curiosa, que s'interessava per molts temes i que acceptava tots els encàrrecs que li arribaven a l'estudi".