06 de juliol de 2019
06.07.2019

La troballa d'uns habitacles reforça la tesi que la Súria medieval va néixer a les Guixeres

Una vintena d'alumnes de l'IES Mig-Món han participat aquest estiu en la quinzena campanya d'excavacions arqueològiques

05.07.2019 | 23:31

Cada any que passa sembla més clar que la Súria medieval va néixer a la zona de les Guixeres. Després d'una dècada i mitja de campanyes d'excavacions, l'arqueòloga Cristina Belmonte s'atreveix gairebé a assegurar que el poblat que hi havia a l'indret és el precedent del que posteriorment es va desenvolupar a l'entorn de l'actual castell i el poble vell. La 15a edició del projecte va tancar portes ahir al migdia havent convocat, un any més, un grup d'alumnes de l'IES Mig-Món de la localitat. En aquesta ocasió, durant dues setmanes i amb unes temperatures desbocades, una vintena de joves de 3r i 4t d'ESO han conegut des de dins l'ofici de desenterrar la informació sobre el nostre passat oculta sota terra.

«El que tenim aquí és un assentament del segle X que va créixer i va conèixer el seu període de màxima esplendor entre l'XI i el XII», va explicar Belmonte: «Les restes ens diuen que hi havia una església, una torre d'ús defensiu i de vigilància, unes cases al voltant i alguns masos dispersos». Arribat el segle XIII, «l'indret va entrar en decadència perquè la gent es va anar traslladant al castell que hi ha al nucli del que avui en dia és el poble de Súria».

El culte, va apuntar la directora de les excavacions, «es va mantenir a l'església un temps més encara, però el segle XVI aquí ja no hi havia res». Des d'aleshores, el pas del temps va anar sepultant les restes dels edificis, els objectes i les persones enterrades a la zona, fins que les excavacions dels últims quinze anys han anat posant llum la Súria primigènia.


Dos punts d'interès

Al llarg dels anys, els treballs s'han focalitzat en dos llocs de la zona forestal de les Guixeres, coneguda també pels forns de guix que encara es conserven: l'església de Sant Pere del Puig i la torre del Puig de Sant Pere. Del primer d'aquests espais i el seu entorn ja se n'ha extret molta informació, segons va dir Belmonte.

Per això, la feina s'ha centrat aquest estiu «a aprofundir el coneixement del límit de les estances que hi ha a l'entorn de la tor-re». De moment ja s'han localitzat vuit espais que, segons Belmonte, «no es pot assegurar si eren cases individuals o bé habitacles vinculats directament a la torre, que al segle XIII ja es feia servir com a mas». L'arqueòloga va afegir que «potser més endavant en podrem trobar un parell més» en un dels costats on encara no s'han practicat excavacions.

Fins ara, l'arqueologia ha permès «retrocedir la datació del poblat de les Guixeres respecte del que fins fa poc havia aportat la documentació escrita. El paper més antic que referencia l'indret és del 1033, però l'anàlisi amb la tècnica del carboni 14 ha permès datar al segle IX uns enterraments localitzats en anys anteriors».

La torre del Puig de Sant Pere presenta una singularitat constructiva que la fa única: «Té forma de zigurat, és a dir, com una piràmide esglaonada. Per guanyar ter-reny, ja que som al cim d'un turonet, es van alçar els murs per fer una torre quadrada seguint formes concèntriques, com un joc de nines russes. Això li va donar solidesa, els fonaments eren durs». Tal com va indicar l'arqueòloga, «no hi ha cap altra torre a Catalu-nya que hagi sobreviscut que es construís d'aquesta manera».

Sobre els motius pels quals es va procedir d'aquesta manera de fer, Belmonte va apuntar que «no ho podem saber del cert, potser la geologia de l'indret era aleshores inestable i es va decidir fer-ho d'aquesta manera».

Una altra de les incògnites per resoldre és la dimensió real del poblat de la zona. A l'entorn de l'església es van localitzar quinze enterraments, «però sabem que n'hi ha més. Jo crec que, almenys, el doble». Noves troballes permetrien tirar endavant una projecció del nombre d'habitants que va arribar a tenir el primer nucli medieval de Súria.

En la campanya d'aquest estiu s'han trobat 200 fragments de ceràmica negra i 150 d'ossos, dels segles XI i XII.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.