Amaia Romero (Pamplona, 1999) es pren les coses amb calma per necessitat, després de ser l'epicentre de la tempesta perfecta generada per la seva victòria a Operación Triunfo i per la representació d'Espanya a Eurovisió -amb Alfred Garcia. Va ser un 2018 de bojos que va acabar el mes de desembre amb Un nuevo lugar, la primera cançó de la seva carrera. Allunyada de la velocitat que caracteritza tots els llançaments dels participants al concurs de TVE, la navarresa va seguir marcant els temps i no va ser fins a la primavera passada que va compartir dos nous temes, El relámpago i Nadie podía hacerlo, com a aperitiu del que serà el seu primer àlbum, un any i mig després d'imposar-se al programa televisiu.
«El mes de setembre sortirà el disc», confirma la cantant, encara sense voler donar un dia concret. «Puc avançar que està tot acabat. Els últims detalls que faltaven fa uns dies que ja estan fets. El títol i tot això ho anunciaré més endavant», es disculpa somrient i pausada, marcant els temps.
No és el més habitual, ja que la discogràfica Universal Music acostuma a encadenar un llançament relacionat amb Operación Triunfo darrere de l'altre, cosa que Amaia valora: «Ells -els altres concursants- deuen haver volgut treure'l. Per a mi no hi ha res que estigui malament o bé. Jo he aconseguit tenir prou llibertat a l'hora de prendre les decisions i ho he pogut controlar tot, així que n'estic bastant contenta».
La cantant també avança en aquest punt que, encara que el procés va començar amb Raül Refree -productor de Rosalía i Sílvia Pérez Cruz- com a productor, finalment als comandaments hi ha Santiago Barrionuevo, del grup argentí Él mató a un policía motorizado. Amb la mateixa Amaia involucrant-se en la producció per aquest afany tan característic de no deixar-se fer.
«He pogut involucrar-me una mica en la producció i n'he après moltíssim. Volia tenir cura de tot i estar pendent de tot, i ho he aconseguit. Òbviament, amb moltes persones aconsellant, perquè és la primera vegada que ho faig i no hi tinc experiència, però a poc a poc he anat tenint més clares les coses perquè al principi no sabia el que volia», reflexiona.
Els avenços ja presentats apunten a un so delicat i intimista, que ella mateixa defineix a grans trets com «un disc de pop clàssic espanyol. S'acosta molt a les cançons velles de La Oreja de Van Gogh quant a estructura i també en les lletres. És bastant pop de tota la vida, que a mi m'encanta», assegura.
Aclareix en aquest punt que no ha estat gaire «planejat», sinó que «ha sortit així», i alhora avança que «també hi ha alguna cançó de guitarra i veu que es pot allunyar d'aquest estil». Però hi insisteix, apuntalant amb una anècdota: «En el primer concert que vaig fer a Múrcia, el maig, una persona em va dir que li recordava La Buena Vida. Sí que té un so més actual, amb molts sintetitzadors, però les cançons són molt de pop clàssic espanyol». Ho podran comprovar els assistents al concert que oferirà l'11 d'agost al Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols.
Sobre l'atracció i el rebuig que provoca haver passat per un programa com Operación Triunfo en funció del bàndol, Amaia apunta que «aquesta etapa ja ha passat» i ara està en «una altra de totalment diferent. L'etiqueta d'OT a mi no em molesta, he sortit d'aquí i al final soc famosa gràcies a això». Haver passat per un programa amb aquest impacte fa que els seus nombrosos seguidors esperin ansiosos el llançament d'aquest àlbum de debut, cosa a la qual la navarresa assegura que no presta «gaire atenció. No vull que aquesta pressió m'afecti en el mal sentit, tot i que soc conscient de les expectatives», remarca.
I riu obertament en confessar que «llegeixo molt Twitter i em fico molt a les xarxes per veure què diuen de mi. Si m'afectés, no ho faria, però m'entreté molt. Twitter al final és una plataforma que està molt sobrevalorada, amb una minoria de gent que sembla que és moltíssima però en realitat és molt poca i no és gens representativa de la realitat». Afirma, a més, que la «majoria» dels seus seguidors no estan a Twitter, tot i que també agraeix «moltíssim» el suport que rep en aquesta i altres xarxes.
