L'amor a primera vista dels genis creatius de l'escultora manresana Àngels Freixanet i el naturalista Martí Boada es va declarar fa tres anys al claustre del santuari del Miracle, al municipi solsoní de Riner. El tractament poètic de la fusta que fa el reconegut doctor en Ciències Ambientals i la mirada metàl·lica de Freixanet, una institució del ferro reciclat, van intimar de seguida i a partir d'avui se'n pot veure el resultat al Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat d'El Forn de la Calç, a Calders. L'exposició Mestissatges obre portes aquesta tarda per fer estada fins al 20 d'octubre a l'equipament que dirigeix Roser Oduber.

«De seguida que vaig veure la proposta del Martí hi vaig connectar», apunta Freixanet, que en la seva trajectòria ha prioritzat el metall reciclat i ha deixat en un segon terme la fusta. «En tinc d'acumulada a casa, trossos que em portava un pescador de Cadaqués que conec i altres que em duien alguns amics quan tornaven de la muntanya», afegeix l'escultora.

Martí Boada és una personalitat de prestigi en el camp del naturalisme: no en va, i entre d'altres distincions i reconeixements, recentment ha rebut el premi Talent -concedit per la Welcome Talent Society, que reconeix el talent català- per la seva trajectòria en el camp del medi ambient. «He estat tota la vida fent divulgació i recerca del bosc i el paisatge, i va arribar un dia en què em va començar a interessar la pràctica artística», explica: «Vaig tenir un relació molt forta amb Antoni Tàpies, teníem els estudis a prop l'un de l'altre, a Campins (Vallès Oriental), i em vaig interessar pel seu món».

A Boada, l'art li permet un tipus d'expressió que no ha pogut experimentar a través de la docència ni la pràctica cientítifica. «Busco l'encanteri, l'enamorament», revela: «Treballo les peces a partir de la forma natural, les transfiguro des d'una intervencio escultòrica i poètica, ja que també hi ha un treball gràfic». La seva obra s'ha vist a la seu de la Unesco a París.

Dos materials germans

La mateixa naturalesa crea formes que després l'home transforma, ja sigui en la dimensió morfològica o bé en el seu aspecte, a través del color. El mestissatge de Boada i Freixanet s'estrena avui en la seva plenitud, però ja es va deixar veure aquesta primavera en l'exposició Desemboscant, que va tenir lloc al Centre Cultural la Mercè, de Girona. «Hi havia dues peces fetes amb l'Àngels i, a més de les que vam crear amb altres artistes, també una que vam realitzar amb Jordi Cuixart a la presó de Lledoners», recorda.

La mostra d'El Forn de la Calç presenta una trentena de peces de mitjà format entre les quals hi ha creacions individuals i, especialment, aquelles que han emergit de la col·laboració mútua: «El Martí fa una primera intervenció i, jo, després també hi intervinc amb el ferro i el color», afegeix Freixanet. «Últimament sento que necessito el color, blaus i vermells, sobretot», afegeix l'artista.

Freixanet reconeix que «estimo el ferro i no el deixaré mai», però la hibridació amb la fusta obre un territori poc explorat del qual han emergit formes insòlites. L'escultura Dansa n'és un exemple: va ser elaborada a partir de la planta Wisteria sinensis i de ferro reciclat.