Una feinada enorme va caure a les mans de Francesc Comellas quan el manresà Joan Vilamala li va deixar mig miler d'auques perquè en fes la tria que cregués convenient per a l'exposició que, fins al 14 de juliol, es pot veure al Centre Cultural Terrassa. El comissari de la mostra i membre de l'entitat organitzadora, l'associació de col·leccionistes de la ciutat, va mirar i remirar l'imponent fons de l'excantant dels Esquirols i, finalment, en va triar 151 per exhibir a les parets de l'equipament. El resultat és que «mai s'havia fet una exposició tan gran d'auques meves», assegura Vilamala.

«L'auca és un invent català que es va exportar a altres llocs, com Castella, on en diuen Aleluya perquè es relacionen amb la Pasqua», explica Vilamala, que ha posat lletra al voltant de dos-centenars i mig d'auques al llarg de la seva prolífica trajectòria. A més, aquest fill de Folgueroles (1949) que es va instal·lar de jove a Manresa també en col·lecciona, i en el seu fons particular hi ha algunes perles com Baladrers de Barcelona i Dioses y heroes de la mitologia, que daten del segle XIX.

De la política a la publicitat

«Podem dir que l'auca és un precedent del còmic, però més estructurat perquè s'expressa amb els versos», afegeix Vilamala: «Segons l'estructura canònica, el nombre de vinyetes ha de ser divisible per 4». Les més antigues «daten de finals del segle XVIII i sempre han tingut predicament als territoris de parla catalana».

El recorregut per l'exposició és temàtic: si a l'inici hi veiem auques històriques i de la resistència republicana a l'atac feixista que es va concretar en la Guerra Civil Espanyola, després el visitant es pot entretenir contemplant i llegint auques sobre política, història, publicitat -canelons La Ideal, Mantes Marcelino, Flan Chirri... i altres firmes emblemàtiques dels anys 50 i 60-, llengua i literatura catalanes, música, festes, costums i tradicions i, finalment, una miscel·lània amb les de gran format. Entre aquestes hi ha l'auca dedicada a la figura de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, que, escrita per Joan Vilamala i dibuixada per Dani Hernández Massegú, es va editar el 2006 gràcies a l'Ajuntament i Regió7.

«Les auques tenen un to xiroi, desenfadat, però no desvergonyit, i en alguns temes cal que sigui provocatiu», anota Vilamala, que encara recorda l'enrenou absurd que es va generar quan el diari digital Intereconomía va titular «Un cómic catalán insulta los españoles» arran de la publicació de l'auca Manresa decideix. «Sort que vaig firmar com Lo Gaiter del Calders», recorda el lletrista d'una obra que va dibuixar Galdric Sala, humorista gràfic de Regió7.

Un santuari en l'origen

«La primera auca que vaig tenir a les mans me la va comprar el meu pare», rememora Vilamala: «Era l'Auca de Puiglagulla, un santuari de la plana de Vic on cada any feien un aplec al qual havíem anat a peu amb la família més d'una vegada». El jove Joan es va adonar que la llengua d'aquell paper imprès -amb versos d'Eduard Ju-nyent i dibuixos de Josep M. Gudiol- no era la mateixa que l'obligaven a parlar i aprendre a classe. «Em sento molt lligat emocionalment a aquesta auca, encara la guardo», afegeix Vilamala.

Tot i que «hi ha qui es pensava que és un gènere caduc», l'auca és plenament vigent. El recorregut per les sales no és només un trajecte per la història del país sinó també per alguns aspectes que continuen ben presents. Al llarg de la seva carrera, Vilamala ha treballat amb il·lustradors de la talla de Jaume Gubianes -una vintena de col·laboracions-, Manel Fontdevila, Pilarín Bayés, Clara Oliveres, Galdric Sala, Isaac Bosch, Jan i Daniel Hernández Massegú.

En la seva col·lecció, Joan Vilamala hi té exemplars creats per figures com Joaquim Muntañola, Carles Duarte, Miquel Pujadó, Junceda, Salvador Espriu, Carme Solé Vendrell, Cesc, Valentí Castanys, Miquel Desclot, Pere Quart i Tísner, autors alguns dels versos i dels dibuixos els altres.