La dialèctica entre el local i l'universal marca la proposta musical de la menorquina Anna Fer-rer (1993), que dimecres al vespre va deixar un excel·lent sabor de boca als assistents a la segona vetllada del cicle Mediterrània: músiques que es toquen. Un certamen de cinc concerts que organitza el Museu d'Història de Catalunya a la terrassa de l'edifici, amb unes agraïdes vistes sobre el port, i programa la Fira Mediterrània de Manresa.
Acompanyada del guitarrista Mario Mas -el duet es va conèixer quan formaven part de Coetus-, Ferrer va desgranar amb la seva veu versàtil els temes del Tel·lúria. Un disc d'homenatge a les veus de la Menorca natal que transita per elements naturals i culturals de l'illa com a motiu de reflexió estètica i de posicionament davant de la vida.
Una mixtura entre una cançó argentina i una havanera va donar, ja d'entrada, el to del mestissatge musical que volia proposar Ferrer amb l'espectacle Cançons de sirenes, llops i llunes. Un títol que, com va explicar, «representa la nostra tradició».
La cantautora va seduir tant amb versions aplaudides com amb Amapola, de Juan Luis Guer-ra, com quan, guitarró en mà, va entomar una cançó de bressol. Ferrer va exhibir el gust per la diversitat i els espectadors van gaudir amb un solo flamenc del guitarrista, que també va regalar una versió instrumental de la pel·lícula Llums d'escena, de Charlot, i les interpretacions de la cantant de temes d'arreu del món. Des del fado Garça perdida a la popular argentina Oración del remanso i la ranxera Tres lágrimas. A més, la menorquina, a qui es va poder escoltar en un showcase professional a la Fira Mediterrània, va preestrenar dues peces del seu proper disc, el segon.
El cicle continuarà dimecres vinent amb Les Anxovetes, que presentaran l'espectacle Havaneres en femení. L'entrada (16 euros) inclou l'accés i visites guiades a l'exposició Moda i modistes.
