L'exposició Territori Goya acull en un mateix espai de Perugia (Itàlia) obres del geni aragonès i l'aposta creadora de l'artista Pepe Moll de Alba titulada Trencar vells hàbits. «És un honor», afirma Moll de Alba, «ja que Goya ha estat per a mi un dels grans referents com a pintor. Visc, a més, part de l'any a la Toscana i des de la meva finestra veig de lluny Monte Santa Maria Tiberina, el Palazzo Museu Bourbon del Monte, el lloc on es fa l'exposició. Per aquest motiu, compartir espai amb les seves obres, en un esdeveniment cultural tan important a Itàlia, a la zona on visc, és un dels moments més emocionants dels que he viscut».

De quina manera creu que influeix Goya en un autor contemporani?

De molt jove vaig viure molts anys a Alemanya i en tornar a Espanya em vaig trobar treballant a Madrid en un llibre amb el llavors conservador de pintura flamenca del Museu del Prado. Va ser una feina que em va portar anys i al llarg d'aquest temps vaig passar infinites hores al museu: allà va ser on vaig descobrir de veritat Goya. En comptes de contemplar Rubens m'escapava a veure Goya. Amb ell descobria un altre llenguatge, una altra llum que connectava més amb mi. És la manera que té de tractar la llum en l'espai el que més m'ha interessat de la seva obra i el que ha tingut més influència en mi, potser perquè és la mateixa llum de la qual provinc.

La delicadesa en l'art és se-nyal de fortalesa creativa?

Parlaria de seguretat creativa. M'interessen les zones de frontera i penso que aquesta combinació de delicadesa exterior amb fortalesa interior és una meta en la creació.

Què es queda vell en l'art i què roman jove?

M'interessa observar el passat, comparar-lo amb el present per després intuir el futur, però aquesta mirada al passat no prové d'un sentiment nostàlgic: es tracta de la recerca de l'atemporalitat. Aquest és un concepte que m'interessa tant en l'art com en la vida: el punt on passat, present i futur es fonen. Més que un concepte és una experiència difícil d'explicar. Viure com si el temps no existís, només l'essència de les coses. Per això, allò que roman en l'art, aquesta atemporalitat, la trobo en l'obra sense ornament, en l'espai buit, en el cos nu.

Els temps convulsos són propicis per als creadors?

Goya és el millor exemple per veure com els temps difícils poden ser una dolorosa inspiració. Que siguin propicis per als creadors és una altra cosa. Potser seran propicis per a l'art. Just ara són la ciència i la tecnologia les que estan reemplaçant la cultura, les galeries estan buides i no podem competir amb les noves tecnologies. I qui tindrà interès en alguna cosa que ja no té valor? Però crec que aquest procés serà molt llarg. Arrosseguem centenars d'anys de cultura a la nostra esquena com perquè pugui desaparèixer en un tres i no res. I això és el que plantejo en aquesta obra. Estarem ja experimentant un canvi en l'àmbit biològic pel contacte amb ordinadors, xarxes socials i ones wifi? Imaginem què serà quan arribin els robots, quan comencem a posar-nos microxips dins del nostre cos. Potser serem els últims d'una cadena d'humans que des de la prehistòria va fer ús de la fantasia, la ficció, en definitiva de l'Art, per sobreviure en un medi hostil. Quantes vegades una música, una pintura, un poema, ens han ajudat a tirar endavant en un moment difícil!

On se sent més còmode, en la llum o en les ombres?

Si he de dir què és el més important, en el que em fixo, diria que és la llum: l'observació de la llum, tot i que potser hauria de dir de les diferents llums, aquelles dels llocs en què he viscut, aquelles que portem a dins. En el meu cas seria la llum de Barcelona, de les Canàries, de Munic, de la Toscana i d'Imbria. La llum atlàntica i la llum mediterrània, d'aquesta barreja provinc. Es parla molt de la terra, però a mi m'interessa la llum: de quina llum vens? Quina llum portes a dins? I sempre que hi ha llums també hi ha ombres, i això és encara més interessant: quines ombres portes dins?

Què és l'honestedat en l'art?

És continuar treballant encara que no se'ns faci cas. No llençar la tovallola i continuar la recerca. És així on veig el veritable artista, aquell que és a l'ombra i no defalleix.

Com encaixa en el seu trencaclosques creatiu la seva experiència com a il·lustrador a Alba?

He dissenyat més d'un miler de cobertes de llibres. Com és natural, aquests dos mons, la pintura i els llibres, s'havien d'unir en algun moment i el llibre Trencar vells hàbits és el fruit d'aquesta unió.