Bona nit Fonollosa, estem molt contents de tornar a casa vostra». Així es presentava Ramon Mirabet davant les 700 persones que dissabte van assistir al concert de les Vesprades sota l'alzina centenària del Mas Querol, a Fonollosa. Tot apuntava que seria una vetllada especial. El cel serè, la lluna com a testimoni, i a l'hora de començar, cap amenaça de pluja. I és que molts encara tenien al cap aquella nit de fa dos anys, quan el concert que havia d'oferir el cantant santfeliuenc es va haver de suspendre, un cop començat, a causa d'un xàfec. Més tard, la vetllada es convertiria de manera improvisada en una nit «èpica» quan, després de la tempesta, el músic va sortir a peu d'escenari per tocar davant del públic que havia resistit sota la pluja. «Va ser un dels millors concerts, tot i que va ser estrany, perquè no es va fer el concert». Dissabte, Ramon Mirabet va saldar aquell deute pendent amb les Vesprades oferint un concert de pràcticament dues hores. Molt comunicatiu i desinvolt, l'artista va baixar més d'un cop de l'escenari per fondre's entre el públic. «Estic atrapat per la bona vibració i l'energia d'aquest lloc. Dona molta pau». No va escatimar en elogis cap a la organització del festival, ni en dedicatòries, i més d'una vegada va dir que se sentia com a casa: «us prometo que tornarem». La màgia de l'alzina va atrapar Mirabet i l'energia que desprenia el cantant va impregnar el públic.

El concert va començar amb Just so real per continuar amb Begin again, tema que dona nom al seu darrer disc, un treball que va anar desgranant cançó a cançó. Una altra de les noves era Better man, que va explicar: «em va marcar moltíssim aquest any passat i vaig estar a punt de no incloure -la al disc». També va recuperar, però, temes d'altres treballs, alternant-los amb les noves composicions. Si bé la sonoritat i el directe de Ramon Mirabet ha anat evolucionant amb cada disc, al repertori sempre hi ha lloc per recuperar l'essència de quan va començar, amb Happy days.

El públic, assegut des de l'inici del concert, es va sumar a l'explosió d'energia amb la força de Liberation o l'encomanadís Home is where the heart is, amb el que Mirabet i la seva banda s'acomiadaven. Però tothom en volia més. Músics i públic. La connexió es palpava a l'ambient. «Aquest és el concert en el que més a gust m'he sentit des que va començar la gira», exclamava el cantant. Tant és així que es va permetre la llicència d'improvisar i recuperar dues cançons de l'anterior disc que no toquen en aquesta gira: The Forest i Glenfinnan. Un bloc tranquil que donaria pas a la descàrrega final amb Those little things i Midsummer night.