«No m'estic venent al millor postor»

«Trobo a faltar els sons alternatius de la meva exbanda, però no canviaria per res el que estic vivint ara mateix, perquè no significa que aquells sons m'agradessin més. No m'estic venent al millor postor», assegura el jove i altíssim compositor i intèrpret barceloní.

Soler (Barcelona, 1991), que escull personalment els senzills dels seus discos (el més recent, Mar de colores, del 2018), sosté que d'allò que es tracta és de triar «la cançó que faci més soroll» a les ràdios i que aquest so que ja es coneix com a típicament seu és fruit del treball seriós.

«El que m'importa és que a la gent li agradi la música, perquè sempre t'encaixonaran. El que importa és que els temes donen bon rotllo, com una medicina positiva, i que hi ha de tot més enllà dels singles», insisteix.

Com a exemple, cita Niño serio, una «cançó pura» de veu i piano que agafa un to marcadament melancòlic, en una producció que per regla general juga al contrast entre una lletra trista i una melodia optimista, com feia al seu èxit Sofia.

«L'equilibri ho és tot i el meu dia a dia és ple d'equilibri», afirma, abans puntualitza que «òbviament» en la seva vida «també hi ha moments de baixada i de dubte». «Ningú no m'ha preparat per a això, vinc d'una família més rutinària», explica aquest fill de catalana i alemany criat a Tòquio durant una part de la seva infància.

En aquest sentit, defensa que per a ell té tanta sinceritat una cançó com el citat Niño serio com la rítmica La cintura, en la qual reconeixia la seva falta d'habilitat i dificultat per ballar i el videoclip de la qual excedeix els 164 milions de reproduccions.

«Això és el que cal dir a la gent: que ser com ets és bo per poder estimar-te a tu mateix. A vegades el costum ens diu que les balades són més sinceres que les cançons amb més ritme, perquè en aquestes tot està més amagat darrere la música, però són emocions diferents i l'equilibri està a tenir-les totes dues», insisteix.

En el seu disc Mar de colores (Universal Music) ha intentat trobar el punt intermedi entre totes aquestes dinàmiques a partir d'una arrencada amb un tema de missatge, La libertad.

«La llibertat és una cosa que donem per feta sobretot en països com Espanya o Alemanya. Aquesta cançó era una manera de donar gràcies pel que tenim», afirma, en contrastar aquesta situació, «per exemple, amb la de Cuba, un país preciós per a nosaltres, que no hi vivim».

Parlant de llibertat, l'artista, que va col·laborar amb la diva llatina Jennifer Lopez, amb el raper nord-americà Flo Rida i amb els romàntics colombians Morat, no es mostra «tancat» a cap opció quan se li parla d'una futura possible col·laboració amb un artista de reggaeton.

Revela que fins i tot li van oferir compondre alguna cosa per a Miki amb vista a la darrera preselecció d'Eurovisió 2019, però que la falta de temps i de material li va impedir portar aquells plans a terme.

«Cançó que escric és cançó que trec, perquè no soc dels que en tenen 40 per triar; les cançons guais que tenia i que podien haver funcionat aquí, eren les que em venia de gust treure com els meus pròxims senzills», argumenta.

Sobre la seva possible participació com a candidat espanyol en aquest festival europeu, una petició que fa temps que fan molts «eurofans», afirma: «Quan ho sento penso que estratègicament seria molt bo pels vots, perquè estic present en diversos països europeus i em coneixen, però això no funciona sempre així. Eurovisió m'agrada, però m'agradaria més aportar com a compositor que com a artista».

De moment, alternarà concerts entre Espanya i Europa i serà una constant en el seu calendari estiuenc, que inclou d'altres parades destacades com la del 3 d'agost al Festival Internacional de Música de Cambrils i el12 d'agost al festival de Cap Roig.