20 de juliol de 2019
20.07.2019

Per què Neil Armstrong va baixar primer i més anècdotes de la missió

Els protocols de la NASA determinaven que el primer en sortir fos el més jove, que era Buzz Aldrin

20.07.2019 | 00:04

El comandant Neil Armstrong i el pilot Buzz Aldrin, astronautes de la missió Apollo 11 de la NASA, van aterrar el mòdul lunar Eagle el 20 de juliol del 1969, a les 20.17 UTC, fa ara mig segle. «Houston. Aquí Base Tranquil·litat. El Eagle ha aterrat», va transmetre un impassible Armstrong al control de la missió en la Terra, després d'una complicada maniobra final gairebé sense combustible, en la qual va assumir el control de la nau.

Armstrong es va convertir en la primera persona que va trepitjar la superfície lunar sis hores 39 minuts després, ja el 21 de juliol a les 02.56 h. Va ser llavors quan va pronunciar la històrica frase: «Aquest és un petit pas per a un home però un gran salt per a la Humanitat». Aldrin es va unir a ell 19 minuts després. Tots dos van passar dues hores fent proves, prenent imatges i recollint mostres en superfície. Però, per què va ser Armstrong el primer en baixar de la nau?

Els protocols de la NASA determinaven que, en casos previs com els passejos espacials, fos l'astronauta més jove el triat per sortir abans a l'exterior, mentre el més veterà quedava a càrrec dels comandaments de la nau. Així, en la missió Apollo 11, l'agència espacial va planejar que Aldrin fos el primer home que trepitgés la Lluna, i que el comandant Armstrong quedés al càrrec del mòdul d'aterratge lunar i baixés després. Però el mòdul lunar va plantejar desafiaments de disseny que van dificultar aquest ordre. La NASA explica en el seu web «Apollo Expeditions to the Moon» que l'escotilla es va obrir en el costat oposat on estava assegut Aldrin.

«Perquè Aldrin sortís primer, hauria estat necessari que un astronauta amb una motxilla voluminosa pugés sobre l'altre. Quan es va intentar aquest moviment, es va danyar la maqueta del mòdul». Deke Slayton, seleccionat en el primer grup d'astronautes que la NASA va enviar a l'espai i director d'operacions de la tripulació de vol de la NASA, va explicar que permetre que Armstrong baixés primer va ser un canvi de protocol bàsic, ja que es tractava del comandant de la missió. Segons aquest relat de la NASA, Armstrong va dir que mai li van preguntar la seva opinió sobre si volia ser el primer de trepitjar la Lluna i que la decisió no es va basar en el rang.

Algunes anècdotes

La tripulació de l'Apollo 11 va haver de viatjar a la Lluna sense assegurança de vida, perquè cap companyia volia assumir-ne el risc. La solució la va aportar un grup filatèlic: va crear unes targetes postals amb un disseny especial amb la signatura dels astronautes que van quedar en possessió de les seves famílies per si la missió fallava.

Els vestits espacials van ser confeccionats a mà per treballadors de la marca de llenceria Playtex. Eren formats per 21 capes aïllants i protectores fetes de diferents materials com niló, neoprè, tefló i nomex.

Hores abans del llançament, una errada en un dels satèl·lits amenaça de frustrar la missió, però dues hores i cinc minuts abans de l'enlairament especialistes de la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya i de la NASA van aconseguir una solució alternativa que garantia la comunicació permanent amb els astronautes.

La cuina espacial, dissenyada per l'empresa Whirlpool, incloïa una petita nevera, un congelador, un forn amb tres cavitats, un sistema d'aigua autoescalfable i un dispensador per a residus secs i un altre per a humits. La cuina podia emmagatzemar 126 menjars per a catorze dies. I, per cert, la bandera de la missió Apollo 11 ja no és al mateix lloc; la van situar massa a prop del mòdul lunar i aquest la va tirar a terra quan van arrencar els motors per abandonar la Lluna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.