Joan Dausà es va quedar de pasta de moniato quan va preguntar al públic de Fonollosa qui no l'havia vist mai en concert. Més de la meitat dels presents al concert que va oferir dissabte a la nit sota la centenària alzina, en el segon i darrer recital de la nova edició de Vesprades sota l'Alzina, van aixecar la mà. Quan va preguntar qui no havia escoltat mai una cançó seva, també es van alçar uns quants braços, davant la sorpresa de l'artista. «Oh! De veritat? No passa res, està bé, serà tot un repte per a nosaltres però esperem que gaudiu del concert!», va respondre Dausà, que presentava el seu últim disc Ara som gegants. La cançó que dona nom a l'àlbum va ser la primera que va interpretar ahir a la nit.

El cantant, que ja va actuar a les Vesprades el 2014, va aconseguir captivar les 700 persones que tenia al davant (les entrades estaven exhaurides des de feia dies) amb la seva música farcida de delicades sintonies, acords solitaris i lletres emotives que en segons es converteixen en una banda sonora alegre, ballable i que vol ser una oda a la vida, tot i que estigui marcada per durs moments que marquen la nostra existència, com la mort de la mare de Dausà només vint dies després del part.

Els seguidors del de Sant Feliu de Llobregat van gaudir de la seva música en un entorn natural immillorable, sota les branques de la gran alzina que dona nom a les Vesprades de Fonollosa, i aquells que no l'havien escoltat mai van marxar contents després de més d'hora i mitja de concert. Però hi va haver un altre element encertat que Dausà va desplegar durant el concert, i va ser l'humor dels seus parlaments abans de tocar alguns dels seus temes.

Al més pur estil de Quim Masferrer a El foraster, Dausà no va deixar d'interactuar amb el públic, amb preguntes dirigides als espectadors, comentaris divertits («per als que mai heu estat en un concert nostre, tranquils, comencem que sembla que ens haguem de tallar les venes però ens anem animant i al final ja veureu que això sembla Txarango») o anècdotes, com quan abans de tocar Diria que eres tu, tema que parla de la complicada situació que es viu després de trencar una relació, l'artista va explicar que anava dedicada a una noia de Fonollosa amb qui havia sortit i que el va deixar just el dia que ell volia demanar-li per casar-se. El públic no va saber si la Maria era realment o no veïna del Bages...

Abans d'aquesta cançó, Dausà i la seva banda ja havien interpretat Ara som gegants, Tanca els ulls, La teva veu, Nàufrags, M'hauria agradat i Que plogui, cançó que forma part de la banda sonora de la pel·lícula Barcelona, nit d'hivern. Tot seguit va cantar Reis del món, de la pel·lícula Barcelona, nit d'estiu; Una altra manera de viure (de l'anunci d'Estrella Damm), Truca'm, Obriu-me el cap, No pots tancar-nos a tots (que va interpretar ell sol al piano, després que la resta de músics sortissin de l'escenari) i Caure no feia mal. Abans de tocar aquest tema, Dausà va explicar que «aquest últim disc té més contingut al darrere, sobre com vull viure. He reflexionat i m'he adonat que em costa ser present, és a dir, viure sense planificar ni recordar. D'aquí aquesta cançó».

Per acabar el concert, en un primer intent, No vull anar a dormir. Dausà i els seus músics van marxar de l'escenari però van tornar per encara tocar tres temes més abans: Tot anirà bé, Jo mai mai i La gran eufòria. El públic de les Vesprades els van acomiadar dempeus i ballant.