Estic acostumat a dir: 'bona nit malparits', però avui encara és clar», va etzibar al públic Gerard Quintana només trepitjar l'escenari. Eren les nou en punt del vespre i el so de les campanes de la Seu donava pas al concert que el cantant gironí va oferir divendres davant de dues-centes cinquanta persones als jardins de la Cova de Sant Ignasi. La proposta era inclosa dins la sisena edició de Sons del Camí, el cicle de músiques amb ànima lligat al projecte de ciutat Manresa 2022 i que té com a escenari diversos espais ignasians de la ciutat.

Quintana va quedar captivat per la màgia de l'indret, «de vegades has estat moltes vegades a una ciutat, com és el cas de Manresa, i et preguntes com pot ser que no hagi vist un dels llocs més preciosos?». Divendres el cantant de Sopa de Cabra presentava l'espectacle Intocables, «un concert que és més que un concert» en el qual va interpretar «cançons que han passat a la història i que en el seu moment els va costar tirar endavant. Van trobar obstacles, segurament perquè tocaven temes intocables, temes tabús, però, tot i les dificultats, van aconseguir transformar la realitat». El repertori va fer un recorregut a través de cançons prohibides, perseguides, censurades, odiades però mai ignorades.

El gironí va ser acompanyat a l'escenari per Oest de Franc (guitarra), Iol Cases (bateria) i Quim Xicoira (baix), i va començar el concert parlant d'himnes. Temes de John Lennon, Lou Reed i Víctor Jara, passant per Pete Seeger i Bob Dylan, van formar part d'un repertori en el qual també hi van tenir un lloc destacat els intocables catalans. És el cas de Pau Riba i Albert Pla, aquest últim «segurament l'artista català més censurat». De Riba va interpretar Vostè (tu, tu mateixa), «una cançó no radiable», segons constava a la portada del disc. Per al cantant, «a través de la música es podria explicar la nostra història», i va remarcar que «cinquanta anys després hi ha cançons que continuen tan vigents». «Però no tot ha estat censura», explicava el cantant, «hi ha hagut casos d'autocensura, com va ser The Beatles». També va sonar una emotiva Homenatge a Teresa, d'Ovidi Montllor, un tema en el qual només el va acompanyar Oest de Franc. El guitarrista també va posar la veu solista en alguna cançó. Van ser més de dues hores de concert, però també d'un bon grapat d'històries i anècdotes entre cançó i cançó.

Gerard Quintana es va acomiadar del públic no sense abans avançar que «ben aviat arribaran les dones intocables». Temps encara per a un últim bis, el poema Mataró-Llavaneres, de Jordi Cornudella, que «fa molt temps que m'acompanya».