21 de juliol de 2019
21.07.2019

Joan Báez: «Segueixo pensant que a Espanya hi ha presos polítics»

La setmana vinent actuarà al festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols

21.07.2019 | 17:10
Joan Báez: «Segueixo pensant que a Espanya hi ha presos polítics»

Explica Joan Báez que va voler "canviar el món" abans de saber cantar, un esperit combatiu sòlid que, després de 60 anys de carrera musical, l'acompanya en una última gira mundial que passarà aquesta setmana per Espanya, sense pèls a la llengua a l'hora de denunciar el que considera injust.

"Sí, segueixo pensant que a Espanya hi ha presos polítics", diu en una conversa telefònica en recordar la seva última actuació en el festival de Cap Roig, el 2018, quan els va dedicar una versió de "Viatge a Ítaca" de Lluís Llach.

Báez (Staten Island, 1941) tornarà d'aquí a uns dies a Catalunya, concretament al Festival Jardins Terramar de Sitges aquest dijous i dissabte al Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, abans de plantar-se el 28 de juliol a l'escenari del Teatro Real de Madrid com a gran cap de cartell de l'últim Universal Music Festival.

"Estic molt satisfeta amb tot el que he fet en la meva vida, estaré molt feliç de ser a Espanya i ho estaré també quan acabi aquesta gira", subratlla l'artista nord-americana d'orígens mexicans, que ha destacat tant per la seva faceta de música com per la d'activista pels drets humans.

Relata precisament que l'altre dia va rescatar una carta dirigida als seus pares amb uns 14 anys, quan encara no havia après a cantar, en la qual ja els manifestava "l'important que era canviar el món".

"D'alguna manera hi va haver canvis que vaig provocar i canvis dels quals vaig ser part, com tot el moviment dels drets civils", explica orgullosa, en rememorar per exemple la seva implicació en la lluita "del doctor (Martin Luther) King", quan va rebutjar actuar a recintes que discriminessin a la població negra i va oferir una gira pel sud dels EUA que només va recalar en universitats de negres.

Víctima ella mateixa del racisme i educada en una família de profundes conviccions socials, Báez pensa no obstant això que no cap aplicar la llei del talió amb els intolerants. "No cal aplicar la censura, només educació", afirma.

El 1960 va publicar el seu primer àlbum, "Joan Baez", i aviat es va convertir en una icona de la música folk i del feminisme.

"En aquesta indústria l'autèntica lluita era la d'una dona que per exemple volgués ser enginyer de so, una cosa que només eren els homes, i és aquí on segueix, per això no soc un exemple representatiu", indica, restant-se mèrits qui ha estat model per a d'altres artistes com Emmylou Harris o Joni Mitchell.

Debutant amb només 18 anys, va ser a més una dels famosos participants del festival de Woodstock, del qual aquest any es compleixen 50 anys.

"A vegades quan tens part d'alguna cosa saps que perdurarà. Van ser tres dies en una situació extraordinària. Allà estava la gent fumant herba per tot arreu i la policia no podia arrestar a ningú. Per a mi, Woodstock representa un període de la història i vaig ser molt afortunada de viure'l", rememora.

Va ser també una experiència irreproduïble, per la qual cosa no dubta a qualificar de "negoci estúpid" els recents intents per aprofitar l'aniversari per muntar un nou Woodstock.

A més de per la seva faceta de compositora, Báez aviat va destacar pel seu ull per versionar cançons d'alguns dels seus companys de generació, com Bob Dylan, la carrera del qual va ajudar a impulsar quan ella ja era una estrella i al qual va acompanyar entre 1975 i 1976 en la gira "Rolling Thunder Revue", sobre la que Martin Scorsese ha dirigit un documental per a Netflix.

"Trobo molt a faltar d'aquells temps i m'ho vaig passar molt bé, encara que no tornaria a fer-ho. No soc algú que es delecti en la nostàlgia, més bé són aquests records els que a vegades m'assalten a mi, com més gran, amb més freqüència", reconeix.

Entre els seus èxits figuren temes com "We Shall Overcome", escrita per Pete Seeger i Guy Carawan i que ella va convertir en un himne quan va liderar una marxa per Washington el 1963. "Diria que és la reina de les cançons protesta. Sé que no el canto molt sovint, a menys que senti que la necessito realment i ara és un d'aquests moments", apunta.

A aquest respecte, adverteix que el president nord-americà, Donald Trump, "encoratja la gent a comportar-se com a aprofitats i supremacistes blancs" i alerta: "Molts països pensen que això no podria passar als seus territoris, però és possible, molt possible, i crec que hauríem d'estar dedicant un 80 per cent del nostre temps a parar-ho", sosté.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.