el cartógrafo

? Direcció i autoria: Juan Mayorga. Intèrprets: Blanca Portillo i José Luis García-Perez. Teatre Goya. Barcelona. Obra inclosa en el Festival Grec.

Què en quedarà de la memòria de l'holocaust en dues o tres generacions? Un cop morts els darrers supervivents i els botxins del genocidi no en restaran sinó llibres i pel·lícules, museus, anàlisis i la mirada distant dels qui ja no seran contemporanis -ni per osmosi- dels terribles fets de l'Alemanya nazi.

El cartógrafo ha passat pel Festival Grec per recordar-nos que més enllà de l'experiència de les persones hi ha la petjada de llocs i ciutats, d'espais públics i privats. La geografia del conflicte i l'horror tenia els seus escenaris però el pas implacable dels temps els esborra, foragita la seva presència i, si els successors no esmenen la ignorància, el resultat és l'oblit.

Blanca Portillo viatja a Varsòvia amb el seu marit, que treballa per a l'ambaixada espanyola, i allà coneix la llegenda d'un home que, confinat al gueto durant l'ocupació nazi, va dibuixar un mapa d'aquell món en perill. De forma obsessiva, el personatge de Portillo camina pels carrers intentant recuperar la memòria d'aquell territori que va marcar poderosament la història de Varsòvia.

Vivim temps de consum ràpid, en què l'estultícia pren formes impensables: no provoquen sinó calfreds les imatges de visitants d'Auschwitz fent-se selfies allà on la humanitat va conèixer un dels seus episodis més terribles? Què diuen aquestes imatges: la despossessió definitiva dels significats, l'enterrament del mapa com a referència o la irresistible voracitat del capitalisme per absorbir qualsevol símbol fins arrossegar-lo a la seva lògica? De tot una mica, segurament. Amb una interpretació intensa -en un moment de l'obra, Portillo i Garcia-Pérez es pregunten si tenen dret a representar les víctimes-, El cartógrafo mostra tant la necessitat de rescatar la memòria com la capacitat de l'ésser humà de saltar per sobre dels abismes de més fondària sense mirar a la veritat a la cara.