22 de juliol de 2019
22.07.2019
Regió7

Mon Laferte: «Sento que avui soc part d'un moviment de dones»

La cantant actua aquest mes a l'Estat espanyol per presentar el seu últim disc, en el qual ofereix un tast de diverses músiques: folklore, cançons per a guitarra, jazz, cúmbia...

22.07.2019 | 13:26
La cantant Mon Laferte

Mon Laferte (Norma Monserrat Bustamante Laferte, nascuda a Viña del Mar, Xile, el 1983) torna a Espanya amb cinc concerts: a Madrid (5 de juliol, Festival Río Babel), Caldas de Reis (6 de juliol, PortAmérica), Barcelona (18 de juliol, Barts), Cartagena (19 de juliol, La Mar de Músicas) i Bermeo (26 de juliol, Bay of Biscay Festival).

«La idea és mostrar una mica tota la música, des del folklore, cançons que van més lligades a la guitarra, el que també s'acosta més al jazz i la música més ballable, la cúmbia», resumeix a Europa Press la xilena, que està presentant el seu últim àlbum, Norma (2018), i afegeix que «vinc amb la meva banda i la idea és divertir-nos».

Una vegada feta aquesta declaració d'intencions, admet que està vivint un «moment d'expansió bonic» i que se sent «afortunada», ja que mai hauria pensat que «viatjaria tant, que arribaria tan lluny» i que tindria públic a tot el món (visitarà també altres països europeus).

Aquest dolç moment artístic porta Mon Laferte a afirmar que «la música en espanyol està vivint un gran moment», fet que es deu tant a les propostes interessants com al fet que «el món s'acosta, ja no importen tant els idiomes i la gent està molt més disposada a escoltar i rebre cultures noves».

«Jo crec molt en la diversitat, just ara que estem de celebració aquests dies amb l'arc de Sant Martí a tot arreu [pel col·lectiu LGTBI]», prossegueix la xilena, que tot seguit aprofundeix: «Aquests dies estic viatjant per moltíssimes ciutats del món i en totes veig l'arc de Sant Martí. Ho celebro. Celebro la diversitat, que hi hagi música en espanyol, que hi hagi música urbana i que també hi hagi la música d'arrel, el folklore».

Esperonada pel gran acolliment de Norma i l'extensa gira en la qual està immersa, destaca que se sent amb «ganes de fer moltes coses, com viatjar, compondre, tocar, pintar i estar creativa, en definitiva. Vaig compondre aquestes cançons el 2017 escoltant música ballable i el 2018 vaig continuar escoltant molta salsa, però ara estic en un altre tipus de coses. Sempre buscant, sóc molt inquieta», apunta.

Sobre la dualitat entre la seva vida real i el personatge Mon Laferte, concedeix la xilena que al final es «barreja» tot: «Sento que soc molt personatge a l'escenari, soc com una actriu interpretant el paper de cantant. Però també les meves composicions són molt personals, tot el que escric són les meves experiències, així que de sobte això és difícil de separar».

Força femenina

Com una de les artistes de la música del present amb més força d'Amèrica Llatina –un lloc on hi ha moltes dones determinants–, Mon Laferte planteja que «estem vivint a tot el món un dels moviments o revolucions més importants. Si arribo a vella, si tinc nets, els explicaré com va ser aquella època en la qual les dones van començar a... en la qual el món va començar a canviar i a obrir els ulls i les dones vam començar a ser tractades de la mateixa manera que els homes», reflexiona.

I encara afegeix: «Sento que avui soc part d'un moviment de dones. O sigui, suposo que les que estem en la música avui, estem donant un missatge. No fa gaires anys era gairebé impensable que una dona fos cap de cartell en un festival i avui això pot succeir. És bonic, sí, sento que estem vivint una revolució».

Tractant de definir-se a ella mateixa com a artista, destaca que és «compositora» i escriu cançons d'una manera «molt orgànica», no ajuntant-se amb dues o tres persones: «Són les meves idees, els meus sentiments. Sento que explico històries, que soc també molt cantant. Em costa pensar que soc diferent o especial, simplement soc jo fent les meves cançons i ja està, suposo».

Reflexiona també sobre el seu moment actual i argumenta que «l'èxit té a veure amb el que et faci sentir bé i prou. Tota la resta és com un miratge. Ens ensenyen des que som a l'escola que cal tenir la millor qualificació, que cal ser el millor del curs i sempre és una competència, no? Ja no ho veig d'aquesta manera. Penso que només he de fer el que em faci sentir bé perquè això per a mi és l'èxit», afirma.

Finalment, Mon Laferte concedeix que ja ha complert «molts somnis bojos», però també afegeix que, com que és «molt somiadora», cada dia se li acudeixen somnis nous. «Crec que no tindré prou vida per a tot el que vull fer», remata divertida

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.