El Festival Grec de Barcelona i el Festival de Torroella de Montgrí s'han unit per estrenar amb dos concerts diferents i complementaris Les rutes de l'esclavatge. Es tracta d'una memòria musical de més de quatre segles d'esclavisme, que van del 1444 al 1888, que el mestre igualadí Jordi Savall repassa acompanyat per 27 músics i un recitador provinents de tres continents (Europa, Àfrica i Amèrica) i que tenen com a punt de connexió el tràfic i l'explotació d'éssers humans que, dirigit des d'Europa, va destruir les vides de molts africans. «Els dos concerts expliquen aquests punts que són clau per entendre la història de l'esclavisme», destacava ahir Savall. Els concerts tindran lloc el 29 de juliol al Teatre Grec i el 2 d'agost a l'Auditori Espai Ter.

Les rutes de l'esclavatge és un projecte que va néixer fa més de vint anys quan Savall va començar a investigar sobre les músiques colonials, els registres de les quals estaven a les Illes Canàries, Puebla (Mèxic), Colòmbia i altres països llatinoamericans. En aquesta recerca, Savall va trobar «nadales de negres, de mestissos, d'índies, músiques molt diferents de les músiques religioses» i va descobrir «el rerefons d'una història tremenda: l'explotació d'éssers humans arrencats per la força dels seus països d'origen i transportats en condicions extremes». Una realitat, va recordar Savall, en la qual van participar tots els països europeus amb cert poder econòmic i marítim, com l'imperi espanyol, en una història «que s'ha amagat». A aquests humans l'única esperança que els quedava era la música i la dansa, i aquests cants s'han perpetuat fins als nostres dies al Brasil, Colòmbia o Mèxic».

El testimoni de la col·laboració més o menys forçada dels esclaus en la litúrgia de les esglésies del Nou Món es veu representat per les nadales de negres, indis i negretes, cants cristians de Mateu Fletxa el Vell ( La Negrina), Juan Gutiérrez de Padilla ( Puebla), Juan d'Araujo, Roque Jacinto de Chavarría, Juan García de Céspedes, Frai Filipe de Madre de Deus. Una vegada identificades aquestes cançons, Savall va dirigir les seves investigacions als països africans d'aquesta època: «Mali era el gran país en els segles XVI, XVII i XVIII, i allà hi havia l'equivalent als trobadors europeus». El programa està integrat per músiques conservades a partir de les antigues tradicions dels descendents dels esclaus i interpretades per músics del Brasil, Colòmbia, Mèxic, Mali, el Marroc i Madagascar, així com a dos dels seus grups, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI, i Tembembe Ensamble Continuo, que s'afegirà a Torroella de Montgrí. En el concert es combinen les herències africanes i americanes amb els préstecs del Renaixement i del Barroc procedents de l'antiga Europa.

Com a complement a la música, en l'actuació hi haurà una lectura de les descripcions detallades per cronistes o per religiosos de l'època sobre les expedicions de captura d'homes i dones als seus pobles africans, així com un discurs de Martin Luther King. «Mai no s'ha recuperat aquesta memòria històrica ni tampoc no s'ha pensat a compensar els africans, però tampoc no es parla que aquesta esclavitud continua a molts llocs del món com a Àsia», subratllava Savall.

La primera de les versions de Les rutes de l'esclavatge, al Grec, se centrarà a Amèrica del Nord i el Carib, entre el 1620, data d'arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d'Amèrica del Nord, fins al 1865, any en el qual els EUA van abolir l'esclavitud. A Torroella de Montgrí el programa se centrarà en el viatge d'Àfrica al Nou Món passant per Europa (Espanya i Portugal) per fer un recorregut de 450 anys d'història, des del 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d'africans descrita en un text contemporani, fins al 1888, quan Brasil va abolir l'esclavitud.

Des de la seva estrena el 2015 al Festival de Música i Història per al diàleg intercultural de l'Abadia de Fontfroide, el projecte musical i de memòria històrica de l'igualadí ha recorregut auditoris de bona part d'Europa, els Estats Units i diverses ciutats espanyoles, però encara no s'ha havia pogut veure i escoltar a Catalunya.