any 1948, Manresa va celebrar el quart Centenari de l'aprovació oficial, pel papa Pau III, dels Exercicis Espirituals escrits per Sant Ignasi de Loiola, amb un esplèndid programa d'actes (del 15 al 17 de maig del 1948).

Per aquest motiu vingué a Manresa l'Orfeón Donostiarra, amb el seu director Juan Gorostidi Garmendia (1900-1968), acompanyat de la seva esposa; del president de l'orfeó, senyor Rezola; i del tinent d'alcalde de l'Ajuntament de San Sebastián, senyor Laborda. A més de participar en la commemoració, tenien interès per conèixer la segona pàtria de Sant Ignasi.

El diari Manresa va comentar la importància de l'Orfeón Donostiarra, fundat com a cor d'homes (1897) i que, a partir de 1910, evolucionà cap a la formació mixta. Era un orfeó de prestigi que havia obtingut el Premier Prix d'Honneur, de Royan (1903), el Gran Prix d'Honneur, de París (1906), la Creu d'Alfons X, el savi (1942), i les Medalles d'Or de San Sebastián (1932) i de Madrid (1947), entre d'altres.

L'Orfeón Donostiarra va cantar la Missa en Mi bemoll, del compositor italià Licinio Refice (1883-1954), a 4 veus i cor (17 de maig), a la missa solemne, a la basílica de la Seu, presidida pel cardenal-arquebisbe de Tarragona Manuel Arce Ochotorena, amb l'assistència del president de les Corts Espanyoles, Esteban Bilbao Eguia, en representació del Cap d'Estat, els ministres d'Assumptes Exteriors i de Justícia, Alberto Martín Artajo i Raimundo Fernández Cuesta, respectivament, i autoritats civils i militars, a més de les locals. Després, tots participaren en l'acte de cloenda de la commemoració, al teatre Kursaal.

A la tarda, al mateix teatre Kursaal, l'Orfeón Donostiarra, amb 160 veus, va oferir un concert extraordinari amb un repertori variat i difícil, alternant obres d'autors clàssics amb cançons del folklore català i basc.

Cal destacar Exultate Deo, de Palestrina (5 veus): Glòria a Dios, de Rachmaninoff (6 veus); Oh cruel invierno asolador, de Debussy (6 veus i cor de cambra); Los bellos pájaros del Paraiso, de Ravel (4 veus i quartet solista); i Oración, de Halfter (6 veus i solistes); i en referència al folklore interpretaren: Canta i vola que va sol, d'A. Vives (9 veus); dues cançons basques, de B. Sagastizabal (6 veuos); La sardana de les monges, d'E. Morera (5 veus); Ama beriga zazu, de Zubizarreta (6 veus); Canción del Jaragán, de M. Luna (6 veus); Serenata a Murcia, de K. Schindlen (12 veus i solista); Les Campanes de Talló, de M. Blanch (4 veus); Maritxu, d'E. Gorosarri (6 veus i tamborins); i Erromerian, de G. Bastida (5 veus i tamborins).

L'endemà, van fer una emotiva visita a la Santa Cova, on cantaren l' Himne a San Ignasi i, a continuació, anaren al santuari de la Mare de Déu de Montserrat.

En agraïment, l'Ajuntament va acordar concedir la Medalla de la Ciutat de Manresa, en la categoria de Plata, a l'Orfeón Donostiarra. El lliurament es va fer al saló de sessions (16 de maig), amb la presència de representants de l'Orfeó Manresà -que havia reprès la seva vida musical-, entitats corals i públic en general. El compositor manresà Josep Maria Mestre Miret (1918-2002) en va fer diverses ressenyes en el diari: «La simpatia del Orfeón Donostiarra» i «El prestigio del Orfeón Donostiarra».

Manresa, podem concloure, va commemorar els Exercicis Espirituals de Sant Ignasi amb uns esdeveniments importants, per les personalitats assistents i, especialment, per la música de l'Orfeón Donostiarra.